Batista i Roca, ambaixador extraordinari
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsQuan l’any 1938 el president Companys decidí enviar a Londres Josep Maria Batista i Roca perquè fes una gestió diplomàtica davant el govern britànic encaminada a buscar una solució que, tot respectant les autonomies de Catalunya i el País Basc, posés fi a la guerra civil, poc podia pensar que enviava a l’estranger un home que, enfonsada Catalunya, havia de portar pel món per espai de prop de quaranta anys, la flama vivent dels ideals i les aspiracions del nostre poble. El fet que fracassés la gestió que li fou encomanada era quasi inevitable. El govern poruc i desmoralitzat de Chamberlain sentia certa llàstima pel poble basc, però mirava Catalunya sota el prisma de l’anarco-sindicalisme que enterbolí la nostra imatge. Fou gràcies a la cooperació del cap de la delegació basca a Anglaterra, Lizaso, que Batista pogué fer arribar a mans del ministre d’Afers Estrangers, lord Halifax, el suggeriment del president Companys, el qual fou damunt la taula fins que Chamberlain i Halifax anaren a Roma a apaivagar Mussolini i aquest els digué que no toleraria mai una Espanya al Mediterrani que no fos la de Franco. I a la tornada arxivaren la proposta de Batista i Roca i deixaren que es consumés una altra injustícia històrica. Batista i Roca fou un dels primers exiliats catalans a Anglaterra. [...] Batista fou sempre un nacionalista que no volgué mai limitar els seus ideals sota el marc d’un partit polític. Això explica que malgrat els seus mereixements no fos ni conseller, ni diputat, ni exercís altres càrrecs que el de president o membre de tota mena d’organismes encaminats a defensar els ideals, la cultura i la llengua de Catalunya. Quan l’endemà de l’Onze de Setembre del 1940 es creà a Londres el Consell Nacional de Catalunya, deixà que fos Carles Pi i Sunyer qui n’ocupés la presidència, i es posà al damunt la tasca més difícil de mantenir contacte directe amb la gent influent del país. [...] Amb Batista i Roca Catalunya tingué a Anglaterra un ambaixador extraordinari que es desvivia per explicar, no sols als anglesos sinó a tots els estrangers que volien escoltar-lo, el que era el nostre fet diferencial i el que implicava la persecució a què el franquisme tenia sotmeses les nostres institucions i la nostra llengua. [...] Com a figura literària, Batista i Roca potser és poc conegut a Catalunya, però crec que haurà deixat inèdits molts dels estudis que féu sobre el segle XIX a casa nostra. Pel que fa a Anglaterra, l’aspecte més perdurable serà sens dubte la influència que tingué en la divulgació del català en el terreny universitari. Poques vegades es podrà dir amb més raó que creà escola, ja que la seva classe de català a la Universitat de Cambridge fou el gresol del qual sortiren un gran nombre d’universitaris anglesos que havien de convertir-se en professors de català i instaurar càtedres en més d’una dotzena d’universitats britàniques. [...]
