‘Big data’, ‘big problem’
Zuckerberg ha reconegut públicament que Facebook ha estat responsable de no haver protegit la informació confidencial d’uns quants milions de nord-americans. El que un petit equip de programadors pot fer amb aquesta informació és inimaginable: identificar els moviments, l’estil de vida, les persones afins, la ideologia, la manera de pensar dels usuaris... Seria relativament senzill recompondre la vida d’una persona concreta. I en termes sociològics, poden identificar-se les notícies que produeixen canvis d’opinió, les causes que mouen les preferències de la població. No és casualitat que al cap de pocs dies, les principals xarxes socials dirigides a menors i adolescents comuniquessin que apujaven l’edat mínima per donar-s’hi d’alta.
Tenim un problema amb la tecnologia. No és que vagi més ràpid que el legislador, és que cada vegada l’avança amb més distància. Hi ha un internet clandestí on amb moneda digital sense emissor conegut es poden adquirir productes il·legals d’empreses fantasma.
Els incentius a la il·legalitat estan servits pels mateixos que trafiquen amb la nostra informació. Avui és Sant Jordi. Es vendran a Catalunya en un sol dia gairebé el 15% dels llibres de l’any. La resta del temps els incentius per piratejar són massa llaminers. “¿Tu compres llibres o els descàrregues gratis?”, podem preguntar ja sense rubor. El delicte generalitzat banalitza l’assumpte. Ningú ho diu, però els que trafiquen a la xarxa són els mateixos que trafiquen amb informació privada. S’està creant un món paral·lel al marge de la llei. El Blockchain i els sistemes d’identificació d’usuaris són cada cop més necessaris. Les autoritats han d’esbrinar qui sostreu i ven la nostra informació i qui posa gratis a l’abast de qualsevol la feina aliena. El big data és una gran oportunitat, però ara per ara és un big problem.
