14/01/2018

‘Bitcoins’, segells i tulipes

2 min

Escriptor i economistaLa Sexta va emetre dissabte passat un interessant programa sobre la gran estafa de Fórum Filatélico, la més gran en la història d’Espanya i probablement una de les més grans del món. L’esquema era molt senzill. Entregaves diners a una empresa que invertia en segells. Com que els segells mai baixaven de valor, es podien oferir rendibilitats moderades, una mica superiors a les que donaven els bancs. L’empresa sempre va pagar de forma diligent els interessos, atès que, com en tota estructura piramidal, les aportacions dels nous inversors servien per pagar als anteriors. L’aparent solvència se sustentava en realitat en noves entrades de diners. Tres mil milions d’euros volatilitzats i invertits en segells que totalitzaven uns tres-cents milions d’euros. Només un 10% del fons.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Un testimoni entrevistat assegurava que havia invertit el valor d’una casa rebuda en herència en segells. Ni més ni menys. Ho va perdre tot. L’any 1636 això ja va succeir a Holanda, però amb tulipes. Es va especular amb revendes de bulb de tulipa i un holandès va arribar a vendre casa seva per canviar-la per una tulipa.

Ara li ha tocat el torn als bitcoins i altres criptomonedes. Aquest cop és diferent, asseguren. La frase “Aquest cop és diferent” és precisament el títol d’un dels millors llibres d’economia, que analitza vuit-cents anys de crisis financeres.

Doncs no. No és diferent. És el mateix i és molt senzill. En tots els casos parlem d’actius que no donen rendiments. Ni els segells ni els bitcoins ni les tulipes produeixen interessos. Qui els adquireix és només per revendre’ls. La tinença no té més sentit que la revenda. I aquesta és la base de tota bombolla o estructura piramidal.

Keynes va dir que els mercats es poden mantenir irracionals més temps que tu solvent. Així que ningú sap quan esclaten aquestes bombolles. Però sempre ho fan. Vagin amb compte.

stats