‘Boadella for president!’
Tabàrnia ja és una realitat. El nou estat ha quedat oficialitzat per TVE, que en el seu canal 24h va tallar una compareixença del ministre de Foment per donar cobertura en directe a la roda de premsa que Albert Boaella oferia a Madrid. Sense matisar que es tractava d’un acte paròdic o humorístic, i que tot plegat era una farsa egocèntrica, connectaven amb el que van presentar com a “president de Tabàrnia”. Si bé a l’inici hi posaven cometes per destacar, ni que fos de manera subtil, la relativitat del concepte, després van ser eliminades i el dramaturg quedava retolat com un autèntic cap d’estat. El canal públic no només contribuïa a donar autenticitat a una comèdia sinó que atorgava valor periodístic i polític a unes declaracions fruit d’una farsa. A Boadella, com a dramaturg, sempre li ha agradat jugar amb aquesta ambivalència entre realitat i ficció. És legítim i un terreny molt interessant d’explorar a nivell creatiu. Els tabarnesos van llogar no un teatre sinó una sala de premsa per fer una performance. És la manera de potenciar aquesta confusió entre veritat i mentida per captar l’atenció mediàtica.
No és normal que determinats mitjans vagin a remolc dels fets mantenint els codis informatius que estan acceptats per abordar la realitat.
Boadella passa a ser investit, oficialment, president de Tabàrnia, sense necessitat d’eleccions. Només per simple imposició televisiva. No deixa de ser una paradoxa quan, paral·lelament, tenim un president elegit democràticament que no pot ser investit. I quan, casualment, la manera més efectiva de desposseir-lo del seu càrrec ha estat imposar la prohibició mediàtica d’anomenar-lo president. Sembla que els càrrecs presidencials venen determinats per imperatiu televisiu.
No és l’única situació d’aquestes característiques que es va produir dimarts. A Al rojo vivo, Antonio García Ferreras connectava en directe amb la roda de premsa per entrevistar Boadella. Li donava pas exclamant: “Presidente de Tabàrnia, Albert Boadella, presidente en el exili, bona tarda! ” I en el pla, Boadella apareixia en un context d’oficialitat governamental: al costat d’un pal amb la bandera de Tabàrnia i un quadre clàssic a l’estil dels que pengen darrere del rei Felip quan fa compareixences extraordinàries. En el cas de Boadella, el concepte d’exili també té validesa. Ferreras li va preguntar al dramaturg si calia un discurs més seductor per part de l’Estat. Segurament, el periodista no s’ha documentat prou bé sobre el personatge. Abans de l’1-O, Boadella, en una entrevista amb Susanna Griso, comparava l’independentisme amb el nazisme, considerava que Rajoy era tou i demanava l’actuació contundent de l’exèrcit a Catalunya “ para que a la gente se le calmen los nervios ”. I aquest, ara, és el personatge que demana sentit de l’humor i l’entrevisten els mitjans com si fos una eminència política.
