Bonnín i la planificació teatral a Catalunya (1977)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa planificació teatral a Catalunya cobra actualitat amb motiu dels actes de clausura del Congrés de Cultura Catalana. En efecte, a l’àmbit de teatre l’Institut del Teatre hi féu una proposta substancial [...]. D’altra banda, comentàvem des d’aquí fa unes setmanes el document del Centre Comarcal del Vallès Occidental que proposava una reconversió del centre en lloc de producció. A fi que ens puntualitzi l’abast de tota aquesta política teatral entrevistem Hermann Bonnín, director de l’Institut del Teatre de la Generalitat de Catalunya, que ha impulsat i ha fet possible la creació de Centres Comarcals, [...].

-Què representen els centres comarcals?

-Els centres regionals, car ja és hora que parlem també de regions, i els comarcals, poden ésser una alternativa a la pedagogia teatral en tant que representen una descentralització i en tant que amplien el ventall d’opcions de l’activitat dramàtica.

-Quina autonomia tenen aquests centres?

-A efectes de serveis, locals, personal administratiu, depenen dels ajuntaments de les poblacions respectives. I depenen de l’Institut del Teatre a efectes docents i, sobretot, de contractació de personal. Malgrat la necessària coordinació pedagògica amb l’Escola d’Art Dramàtic de Barcelona aquests centres mantenen una absoluta autonomia. El Centre Comarcal del Vallès Occidental és el primer que ha presentat la proposta de reconversió en Centre Dramàtic de producció.

-Com veus la reconversió d’aquests centres comarcals en centres dramàtics?

-Si fins aquests moments difícilment hi havia per part de l’Institut la possibilitat de fer propostes als òrgans de l’administració, cas que aquestes propostes s’apartessin del terreny estrictament pedagògic, en aquest moments les coses han canviat. Hi ha una sensibilitat nova per part de les corporacions, de la Generalitat, no cal dir-ho, i dels ajuntaments, i això fa possible d’estructurar amb la modèstia de mitjans que calgui una petita xarxa de centres dramàtics. Però aquests no han d’ésser la conseqüència d’una planificació artificial feta al marge de les necessitats dels llocs d’aplicació, sinó que realment han de recollir i articular tots aquells nuclis de treball que existeixen a les regions i a les comarques de Catalunya i que manifestin la voluntat de convertir-se en companyies i tallers estables. [...]

-Quines són les poblacions interessades a tenir un Centre Dramàtic?

-Evidentment, Terrassa i Vic, on ja funcionen els centres comarcals i on hi ha persones responsables i amb un prestigi molt sòlid dins la professió teatral. En aquests moments, a més, han estat iniciats contactes amb Mataró a fi d’establir-hi el Centre Dramàtic del Maresme i amb Granollers, pel Centre Dramàtic del Vallès Oriental. D’altra banda s’ha fet uns primers contactes per tal d’establir centres d’àmbit regional a Lleida, Reus i Girona.