Bons i dolents
Georges Dumézil és un dels més grans estudiosos de les institucions indoeuropees. Dumézil distingeix entre dues formeas d'autoritat: la fundadora i la reparadora. "Mitra -escriu Dumézil- és el sobirà d'aspecte raonable, clar, reglat, calm, benèvol i sacerdotal. Varuna és el sobirà d'aspecte agressiu, obscur, inspirat, violent, terrible, guerrer". Aquesta doble idea d'autoritat es desplega sovint en la història dels pobles en dues fases: la fundacional o revolucionària i l'organitzativa i mantenidora de l'ordre. En les democràcies estabilitzades prenen la forma de rols en el teatre polític. Una versió d'aquesta dualitat de l'autoritat és l'habitual joc del governant bo i el governant dolent, que va trobar una forma canònica en la parella González-Guerra.
Al govern català el paper de dur l'assumeix Felip Puig. Hi ha molts àmbits de delinqüència, però el conseller dedica els principals esforços de comunicació a l'agressivitat dels dolents (antisistema) i la fermesa dels bons (policia). Se suposa una intenció preventiva: crear por perquè la conflictivitat no creixi. Però pot tenir l'efecte pervers d'atraure els més radicals, els que volen guerra. I sorprèn sobretot la manera d'implicar-hi la gent de bé: invitant-los a la delació. Segons el conseller és pràctica habitual en els països avançats. Jo havia entès que formava part de la civilització que les funcions de persecució de la delinqüència passessin a mans de la policia i la justícia, per evitar les venjances, les acusacions sense fonament, la injustícia per lliure. Ara resulta que és modern fer del ciutadà un policia de l'altre ciutadà. No fa gaire es deia que això només passava en règims totalitaris. La policia té sospites sobre persones, escampa la imatge d'aquests ciutadans -sense cap respecte per la seva dignitat- i ens invita a tots a dir que els vam veure tirar pedres i encendre contenidors. ¿Això és la modernitat? Més aviat és teatre de la seguretat per amagar les deficiències policials. No entenc per què el conseller fa tanta propaganda dels antisistema. ¿És que no confia en les seves forces?
