Borbó pare, Borbó fill
24 DE NOVEMBRE DE 1975. Amb Franco enterrat, la setmana política comença calenta. Entra en escena el pare del rei, el gran absent, l’home que havia estat callat les últimes setmanes, el monarca que hauria de regnar legítimament a Espanya, si Franco no hagués triat el seu fill. Aquest dilluns al matí es fa públic el missatge que Joan de Borbó escriu des de París. De moment, ni torna a Espanya ni abdica. Tampoc no es mossega la llengua. Hi ha una distància abismal entre el seu discurs i el de Joan Carles I: “ La monarquía, para ser útil a España, debe ser un poder arbitral independiente que facilite la superación de la Guerra Civil, el establecimiento de una profunda justicia social que elimine la corrupción, la consolidación de una verdadera democracia pluralista, nu estra plena integración en la comunidad europea y el pacífico acceso del pueblo español a la soberanía nacional para que tengan auténtica representatividad las instituciones políticas hoy emanadas de la voluntad del general Franco”. Eliminar la corrupció, democràcia i Europa. Tres bombes al cor del búnquer, que treballa perquè tot canviï sense que canviï res.
Des de Londres, el Financial Times també posa pressió al nou rei. Diu que el seu discurs ha estat acollit favorablement, però sense gaire entusiasme i li demana “una certa rapidesa” en les accions per establir un sistema més democràtic del que ha heretat. Per dijous s’ha previst a Madrid una missa d’acció de gràcies per la proclamació de Joan Carles I i una recepció reial, a la qual assistiran personalitats europees que no han volgut venir als funerals de Franco. Ja han confirmat Walter Schell, president de l’Alemanya Federal, i Valery Giscard d’Estaing, el primer president francès que visitaria Espanya en 45 anys. Un obstacle per a les democràcies europees hauria sigut la presència encara a Madrid de Pinochet. Però la diplomàcia ha funcionat -abans d’entrar, deixin sortir- i el dictador xilè va agafar l’últim avió d’ahir a la nit. A la seva roda de premsa de comiat, un recordatori del seu ideari: “ Yo soy enemigo de los comunistas y donde puedo los destruyo ”.
Mentrestant -política de gestos- Joan Carles I concedeix la seva primera audiència a la Zarzuela. És per a una comissió d’excombatents, al capdavant dels quals hi ha el secretari general del Movimiento, José Solís Ruiz, i el conseller del Regne, José Antonio Girón de Velasco. Precisament Girón va ser un dels tres membres de les Corts que van trencar, dissabte, el protocol en l’acte de jurament del rei. S’havia demanat als procuradors que vestissin jaqué o l’uniforme militar. Ell s’hi va presentar amb la camisa blava falangista. A l’audiència amb el rei, pren la paraula Girón: “ Venimos de enterrar a quien nos condujo a la victoria y nos llevó a la paz ”. Joan Carles I hi respon que el seu objectiu serà regnar “ perfeccionando y completando la obra que Franco realizó ”.
