Brindeu com pugueu

L'anunci de les bombolles Freixenet aquest any ha canviat una mica. El cineasta Bigas Luna ha hagut de fer equilibris conceptuals per fer propaganda de cava en temps de vaques molt magres (o fins i tot mortes). Se n'ha hagut d'anar molt enrere per agafar embranzida i donar forma a una idea políticament correcta que no fereixi susceptibilitats. Primer un concurs de vídeos a YouTube on gent anònima brindés pel que pogués. I a partir d'aquí fer un muntatge reeixit dels seleccionats que tingués el punt just d'emotivitat, contenció i celebració. Des de brindis en menjadors esquifits fins a infants recitant poemes, a la memòria dels pares morts. També l'accidentat medul·lar que lluita per tirar endavant i la que atén un malalt d'Alzheimer, compensats pel friqui i l'humorista de torn per no fer-ho massa trist. Brinden els que han estat pares i els que estan sols. I per començar, cinc bombolles precioses i simpàtiques que sembla que pleguin de treballar. En primer lloc la crisi obliga a demostrar austeritat. I en aquest sentit el vídeo domèstic és el mètode infal·lible. I aquesta parquedat s'ha de compensar amb motius nobles per no semblar uns retallats sense causa. És aquest petit xantatge emocional encobert que té el Nadal. El discurs que ens ajuda a fer-nos sentir millor si estem fatal perquè ens recorda que hi ha un pitjor. I el relat que ens fa sentir culpables si no ens podem queixar de (gairebé) res. És aquest recurs de la combinació de les petites coses per estar contents, els instants de tristesa que sempre ens acompanyen i la reivindicació del dret a ser feliços. Quan Bigas Luna va fer l'anunci del KH7, un desgreixador de cuines, tot ho va arreglar fornicant sobre la vitroceràmica. Però un netejador de llars no és un luxe i a més follar (en principi) és gratis. El cava i les bombolles Freixenet demanen, ara, contenció. Brindem, doncs, per aquest món tan esbravat que ens han deixat.