I si la Brunete no té tant de poder?

Vam subestimar-lo. I molt. Un servidor el primer. No el vam creure capaç de resistir l'atac d'una Brunete que apostava per la línia dura i que va conjurar-se per carregar-se'l. Molts altres havien caigut abans. Amb portades molt menys bèsties que les que ell va suportar, semblava lògic que seria el següent. Però va optar per prendre'n nota i resistir públicament en silenci. I va guanyar. Li va anar d'un pèl, però va saber guanyar-se el suport d'un Paco Camps que llavors estava en gràcia i aquest, en agraïment, li va llançar un immens salvavides al congrés de València. El que passa és que, ja se sap, la política és molt dura i en quatre dies els escenaris canvien més que els d'una òpera amb pressupost anterior a la crisi. Fixi's, aquell que li va salvar el coll a Rajoy, ara resa esperant que aquell a qui va rescatar tingui un gest magnànim de rehabilitació pública. Serà interessant comprovar què acaba fent en aquest tema l'home tranquil (i silenciós).

De la mateixa manera que serà bonic veure què fa Rajoy amb les empreses brunetístiques. Quina deixa caure, quina deixa dessagnar-se lentament, a quina li permet sobreviure i per quina aposta fermament. En joc hi ha massa ajuts i massa milions en subvencions directes i indirectes que són la supervivència (algun dia caldria començar a explicar com funciona aquest tema, sobretot com a informació per als ignorants que vomiten sovint la cançoneta de "la premsa catalana subvencionada"). El seu dit polze amunt o avall dibuixarà el mapa mediàtic dels pròxims anys en aquest sector dels senyors (i senyores) que competeixen per expressar un nacionalisme espanyol excloent i intolerant basat a opinar després de vestir-se amb uns calçotets (o unes calces) 3 talles petits (o petites) i farcir-los (o farcir-les) amb una barreja d'ortigues, formigues carnívores i aranyes peludes. I el millor és que ho farà després d'haver-los derrotat.