Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Cal fer un pensament amb l’Esport3

Fa uns dies que miro el rànquing dels deu programes més vistos de la jornada al canal Esport3. Aquest dilluns, per exemple, dels deu més seguits només quatre eren esportius. La resta: formatges alemanys, un aventurer entre hipopòtams, cuina coreana, un documental sobre les illes Hèbrides escoceses... Em pensava que la profusió de continguts culinaris i naturals era per acabar d’omplir una graella per a la qual no hi havia prou tall esportiu. Però el drama és que són aquests programes els que acaben fent més aportació d’espectadors al canal. Dit d’una altra manera, l’1% de share que té l’Esport3, en realitat es quedaria a la meitat, dècima amunt o avall, si només computessin els programes realment esportius.

Un país complet -amb un pressupost suficient per a la seva televisió- hauria de tenir un canal esportiu: poques coses articulen tant com la pràctica esportiva. I, a Catalunya, l’esport base i les disciplines no futbolístiques són prou potents per posar-les en un millor pla mediàtic que l’actual. Ara bé, això implica destinar-hi molts recursos. TV3 té una plantilla suficient però topa amb el problema dels drets esportius, que s’han encarit i han marxat cap al pagament.

Mentrestant, tenim un canal cultural, el 33, que només arriba quan enviem els nens a dormir, perquè comparteix freqüència amb el Super3. O una hora més tard, que encara falta la repetició de La Riera. Això fa que la cultura es doni encaixonada i a cop de píndola. Se m’acuden un munt de continguts low cost que es podrien fer, però no hi ha lloc físic on entaforar-los.

És una reducció simplificadora però tenim un canal amb moltes hores disponibles però poca capacitat per omplir-les i un altre canal amb molta capacitat potencial d’acollir continguts assequibles però amb la graella escanyada. Si la tendència s’accentua, potser algun dia caldrà plantejar que sigui l’Esport 3 qui comparteixi freqüència amb el Super3 i que el 33 torni a ser un canal sencer. Però hi ha un problema de difícil resolució, per plantejar això: què cal fer amb les proves esportives que es fan en horari de consum televisiu infantil. Interrompre la programació del Super3 seria poc viable i enviar aquella emissió en concret a un altre canal -TV3 o el 33- podria desorientar l’espectador. No és un problema menor, però tampoc insalvable.

El nou director de TV3, Vicent Sanchis, és un dels grans entesos en còmic del país. Se li suposa, doncs, sensibilitat cultural. Tant de bo ajudi el 33 a sortir de l’arraconament al qual se l’ha sotmès en els últims anys. La política ha devorat la cultura: si no la restituïm al centre del discurs col·lectiu, ens quedarem amb un país desnerit intel·lectualment. I això no es limita al 33, esclar. El primer canal també s’ha de retrobar amb la cultura i que deixi de ser la reserva índia del final dels Telenotícies.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT