17/06/2013

Cal reformar a fons el sistema fiscal

3 min

Aquests dies s'ha obert un important debat sobre si els impostos s'han d'apujar o abaixar. Hi ha importants controvèrsies sobre l'impacte d'aquestes mesures en la reactivació econòmica i en la recaptació. La lògica econòmica dels defensors de la rebaixa impositiva parteix del fet que amb aquestes mesures augmentaria la renda disponible de les persones i empreses i es reactivaria el consum intern i la inversió empresarial, i argumenten que això faria augmentar les bases imposables i es podria aconseguir fins i tot augmentar la recaptació. Els que defensen que caldria augmentar els impostos consideren que encara hi ha marge per augmentar-los sense que això penalitzi gaire el creixement econòmic, ja que el nivell de pressió fiscal és baix, en especial en alguns impostos. Diuen, doncs, que apujar-los és una bona mesura per reduir el dèficit sense haver de malmetre l'estat del benestar.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Crec que en aquests moments el problema de la fiscalitat és més de fons. No és tant un problema d'apujar o abaixar impostos, sinó que del que es tracta és de reformular tot el sistema fiscal. En aquest aspecte sí que hi ha un ampli consens. Cal una reforma fiscal global. No serveix apujar dos punts la tarifa d'un impost o eliminar unes determinades deduccions o bonificacions; cal anar molt més enllà per dos motius. El primer, perquè l'actual sistema fiscal és incapaç d'assolir el seu objectiu, que no és altre que generar els recursos suficients per cobrir les despeses públiques. Aquesta és la raó de ser d'un sistema fiscal. El segon, i més important, que la gran majoria dels ciutadans consideren que el sistema fiscal és injust. I perquè els impostos -que són ingressos obligatoris i de caràcter coactiu- siguin acceptats socialment, el primer que cal és que siguin considerats justos. Doncs bé, la darrera enquesta del CIS, del juliol del 2012, sobre opinió pública i política fiscal, constata que el 88% dels ciutadans no creuen que els impostos es cobrin amb justícia, és a dir, que no paguen més els que tenen més. Cal tenir en compte que dos anys enrere, el 2010, aquest percentatge era del 78%. Que un 88% dels enquestats considerin que el sistema fiscal és injust és molt greu, ja que desvirtua l'eficàcia de qualsevol campanya de millora de la moral fiscal dels ciutadans i dificulta l'acceptació del seu pagament i la lluita contra determinat tipus de frau.

Seguint amb l'enquesta del CIS, un altre resultat destacable és el fet que el 38% dels consultats consideren que els impostos són una cosa que l'Estat obliga a pagar sense que sàpiguen gaire bé a canvi de què. El 2010 aquest percentatge era el 29%. És un missatge important. Cal que les administracions expliquin en què gasten els seus impostos, cal millorar la transparència i donar la informació clara i precisa per tal que el contribuent sàpiga a què es destina cada euro que paga en impostos.

A més, el 55% consideren que la societat es beneficia poc dels impostos que paguem; el 42% consideren que es destinen massa recursos a defensa, i en canvi, el 62% diuen que es destinen molt pocs recursos a l'ajuda a la dependència. En aquesta situació es troben també la sanitat, la seguretat social i l'ensenyament. Així doncs, una important majoria considera que la distribució dels recursos per tipus de despesa no s'adequa a les preferències dels ciutadans.

A l'enquesta del CIS també es pregunta sobre el nivell d'impostos que paguem. El 66% consideren que són molt alts, però en preguntar-los si prefereixen pagar més impostos a canvi de millorar els serveis públics o si, per contra, estarien disposats a reduir el nivell dels serveis públics a canvi de pagar menys impostos, la majoria prefereix la primera opció. Pel que fa al frau fiscal, la majoria pensen que n'hi ha molt (el 61%) o bastant (el 31%) i que es dediquen pocs esforços (el 45%) o molt pocs (el 29%) a combatre'l.

Sense pretendre fer una anàlisi exhaustiva, es pot afirmar que existeix una necessitat urgent de dur a terme una reforma fiscal a fons. Els seus eixos prioritaris són l'establiment d'un sistema fiscal que en la seva globalitat sigui considerat just -que no vol dir que vagi en detriment de l'eficiència i els incentius a la reactivació econòmica-, que aporti els recursos suficients per finançar la despesa pública, i que la major part d'aquests recursos es destinin a garantir l'estat del benestar. Alhora, cal augmentar els esforços en la lluita contra el frau fiscal, especialment contra el que cometen els contribuents amb més capacitat econòmica. Tot i que la ideologia pesa a l'hora de prioritzar els objectius, cal tenir present que només amb una àmplia acceptació social es podrà fer una autèntica reforma fiscal. Si no, continuarem posant mers pedaços.

stats