Calli, que diu que fan negocis poc nets

Segur que quan vostè ahir fullejava The Telegraph (qui no fulleja cada dia The Telegraph , oi?) i va veure la notícia, va exclamar el mateix que un servidor: "Però què m'estan dient?! No ho hauria dit mai". I és que ha estat una sorpresa mundial. Segons un article signat per Katherine Rushton i Jonathan Rusell, es veu que al congrés de mòbils de BCN un operador rus de telecomunicacions va contractar un servei de senyoretes com a incentiu per aconseguir clients. La cosa funcionava, segons informen aquests dos aspirants a tots els premis d'investigació periodística existents i per inventar, així: l'empresa contactava amb un possible client a qui oferir els seus productes. Si acceptava rebre la informació li deien: "No tenim cap dubte que el xampany, el caviar i una entrevista vis-à-vis amb una dona bonica faran aflorar amb més correcció els pensaments del més profund del seu subconscient". O sigui, si l'aspirant a client acceptava, llavors tenia dret sopar i assortiment de postres de la casa. Ara bé, si el tema postres no el convencia, llavors l'oferta era un cap de setmana en un apartament al centre turístic rus d'Ozernaia, "on serveis com la sauna i el jacuzzi faran que la seva família i amics se sentin com els tsars de Rússia". (Interessant el concepte "família i amics" perquè pressuposa que "on saunegen i jacuzziten dos en saunegen i en jacuzziten vint-i-quatre.)

Jo vaig quedar xocadíssim. O sigui, hi ha empreses que subornen ciutadans a canvi d'una comanda? De veritat? No m'ho puc creure. Però deu ser només al món de la telefonia i en casos molt puntuals, oi? Per exemple, a l'empresa pública això no deu passar mai de la vida, oi? Nooo, de ben segur que no. Sort n'hi ha, doncs, dels senyors de The Telegraph que ens han obert els ulls amb aquesta gran exclusiva. No sé com pagar-los-hi. Bé, o sí...