Camaleons roses
Dimecres Telecinco va estrenar Materia reservada, un nou format de programa del cor. Substitueix el desastrós Enemigos íntimos , que es recreava en els conflictes entre famosos mitjançant una tertúlia. Tothom ficava cullerada a una discussió privada entre dues persones, a una baralla de discoteca o a l'atonyinament d'un cantant de flamenc a la seva dona. Ara el concepte ha canviat, tot i que no se li albira gaire futur si ens refiem de l'audiència. Materia reservada s'ha construït seguint el patró que van utilitzar per fer un reportatge especial sobre Iñaki Urdangarin. D'ara en endavant l'aplicaran setmanalment a diferents famosos i repassaran la seva trajectòria com si es tractés d'un treball periodístic informatiu d'investigació.
El primer dia li va tocar al torero Ortega Cano. Anaven dibuixant la seva vida de famós amb un muntatge d'imatges d'arxiu que s'alternaven amb declaracions de periodistes del cor. El més sorprenent és la durada. Dues hores i quart de televisió dedicades a un sol personatge. No li reserven aquesta estona ni al president del govern. El llenguatge que utilitzen és molt periodístic, tan en l'aspecte visual, d'estructura i de guió. A més a més, han afegit una decoració infogràfica a la pantalla que li dóna un aire entre modern i tecnològic. L'embolcall podria ser ben bé el reportatge d'investigació d'un polític assassinat, els misteris de la investigació farmacèutica o els secrets del Vaticà... però és la més absoluta reiteració de la tafaneria pura. És la mateixa deixalla rosa embolicada perquè sembli un treball elaborat. Les informacions són opinions, que queden desdibuixades enmig d'imatges absurdes que tenen més de farcit que d'aportar res. És un copia i enganxa de material d'arxiu que tot agrupat té aparença de gran reportatge. Al que abans n'hi deien criticar i xafardejar ara n'hi diuen analitzar i investigar. Disfresses diferents per al mateix titella.
