DONA’M JOC

Canviem creences

En l’última columna ja us vaig deixar entreveure que volia parlar de la relació entre els mitjans de comunicació i l’esport femení. En molts casos no n’hi ha gaire, de relació, perquè la informació és més aviat inexistent. De fet, abans de res voldria donar les gràcies als o les periodistes que dediqueu el vostre temps -moltes vegades el vostre temps lliure- a parlar i escriure sobre l’esport femení de manera objectiva i sense buscar una polèmica. Només voleu informar del que està passant. Gràcies.

Però -sempre hi ha un però- la falta d’informació canvia quan es crea un conflicte que els mitjans consideren que els pot donar visualitzacions o audiència, i que no té res a veure amb l’esport. Segur que heu vist aquell vídeo que es va fer viral d’una jugadora que es dedicava a donar cops de puny a les rivals, i que us va arribar que les jugadores de la selecció espanyola van reclamar un canvi d’entrenador després de 25 anys amb el mateix o, el cas més recent, que les jugadores de la primera plantilla de l’Athletic van ser confoses per les nòvies dels jugadors. Perquè, esclar, al segle XXI és impensable que les futbolistes puguin anar a algun acte del club.

No vull generalitzar perquè no tots són iguals -començant per la redacció de l’ARA- i perquè hi ha moltes coses que han canviat en els últims anys, però això no significa que ens hàgim d’aturar aquí. Cal seguir canviant fins a arribar a un punt en què a la societat no li estranyi que es dediqui una portada a les esportistes o que es comenci un informatiu parlant sobre qualsevol gesta d’elles. Si ho comencem a fer, hi haurà un moment que el que pensem que és poc freqüent passarà a ser la normalitat.

També m’agradaria que, si teniu un moment, busqueu qualsevol notícia que parli d’esport femení i la compareu amb una altra de masculí. Veureu que la redacció i el vocabulari utilitzat és bastant diferent; veureu que moltes vegades es parla del físic, l’estat civil i la nostra delicadesa davant de la duresa, la força i la virilitat que representen ells.

Us demano -o, més ben dit, us proposo- que qualsevol dia aneu a veure un partit, actuació o exhibició de l’esport que més us agradi. Femení. Un cop sigueu allà, feu un reset a la vostra ment, gaudiu i valoreu només l’esport que hàgiu triat, sense criticar-lo prèviament, ni comparar-lo amb el seu homòleg masculí. Quan ho hàgiu fet, pregunteu-vos si teníeu prejudicis. Només us demano que doneu una oportunitat a l’esport femení igual que en el seu moment ho vau fer amb el masculí.