Cap a un Parlament feminista
La igualtat efectiva i el dret de les dones a viure lliures de violència continuen sent promeses fallides de la democràcia. La percepció d’una creixent igualtat -l’anomenada fal·làcia de la igualtat- coexisteix amb diferents formes de discriminació, subordinació, explotació i violència envers les dones que massa sovint passen desapercebudes. Això passa perquè aquestes formes de discriminació es produeixen (i reprodueixen) a partir de pràctiques informals i biaixos implícits profundament arrelats en el funcionament quotidià de les organitzacions i de les institucions. De fet, l’avenç en la igualtat no és lineal, sinó que la possibilitat de retrocedir és sempre present si no es manté com una prioritat en l’agenda política, econòmica i social. Així ho va evidenciar a principis d’aquesta legislatura la fotografia d’una mesa del Parlament integrada per sis homes i només una dona, malgrat que les diputades ocupen actualment el 43% dels escons.
Acabar amb la desigualtat de gènere és una exigència inapel·lable per a les institucions on resideix la sobirania popular, les quals tenen l’obligació de ser un referent de justícia i equitat per al conjunt de la societat. Per aquest motiu, el Parlament de Catalunya ha dedicat el darrer any a identificar com es manifesta la desigualtat de gènere en el si de la cambra i a dissenyar les mesures necessàries per combatre’n les diferents expressions. Aquest esforç ha mobilitzat tota la institució, sota el lideratge del Grup de Treball en Equitat de Gènere, integrat per diputades de tots els grups i subgrups parlamentaris, per representants del Consell de Personal, de l’Administració i de l’Oficina de Presidència del Parlament, així com per les consultores que han acompanyat els treballs de la cambra en la matèria.
Aquest espai únic, de nova creació, ha elaborat un ambiciós pla quadriennal per tal de situar el Parlament de Catalunya entre els més avançats d’Europa pel que fa a la igualtat de gènere. Perquè la institució que representa la sobirania nacional no pot acceptar la desigualtat i la discriminació del 51% de la població que diu representar. I, malgrat els evidents avenços que hi ha hagut des del restabliment del Parlament el 1980, encara hi ha molt de camp per córrer.
És per això que el pla compta amb més d’una vuitantena d’accions que s’estructuren al voltant de sis eixos. S’hi han inclòs accions per garantir la igualtat en l’accés a la institució i l’equitat en la capacitat d’influència, incloent-hi la paritat en la composició dels òrgans de decisió i llocs de lideratge, precisament per assegurar que fotografies com la de l’esmentada mesa no es tornin a repetir.
També es concreten mesures de conciliació i de corresponsabilitat, així com mecanismes d’actuació davant la discriminació i l’assetjament. Altres accions tenen com a objectiu l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere en el treball parlamentari i en l’estructura administrativa, assegurant que aquesta perspectiva impregni tant l’activitat legislativa com la supervisió de l’actuació del Govern. El pla també preveu donar més pes a la igualtat de gènere en la funció simbòlica del Parlament, a través del compromís que transmet la institució, el significat dels espais o la comunicació externa. Finalment, s’hi inclouen diferents accions relatives al seguiment de la implementació efectiva del pla per tal de garantir que les mesures aprovades no queden en una simple declaració d’intencions.
Cal subratllar que les accions s’adrecen a diversos col·lectius destinataris, com ara diputades i diputats, personal de la cambra i dels grups parlamentaris, d’una banda, i personal d’empreses subcontractades, periodistes i visites, de l’altra. No obstant això, en tant que abasten totes les actuacions i funcions de la institució, les mesures definides tenen també un impacte directe en la ciutadania. Com? Proporcionant més referents de dones en posicions de lideratge, garantint que la legislació aprovada atengui les necessitats i expectatives tant de les dones com dels homes, reconeixent l’expertesa de les dones i dels col·lectius feministes en el treball de les comissions parlamentàries o desplegant una política de tolerància zero contra la violència masclista i la LGBTI-fòbia.
Al cap i a la fi, un Parlament compromès amb la igualtat de gènere és, sense cap mena de dubte, un Parlament més democràtic i més capaç de contribuir a la transformació social del país. Una transformació que passa indefectiblement per erradicar el patriarcat d’una vegada per totes.
