Editorial De ‘la Veu De Catalunya’ 1902
21/02/2018

Caràcter de la vaga

2 min
Caràcter de la vaga

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Agitadors d’ofici, dels que a sou del Govern han vingut a Barcelona a desencadenar les passions revolucionàries, han tractat de desviar l’atenció des del Congrés presentant la vaga general com un conflicte entre els amos i els treballadors, determinat per l’explotació dels uns i les justes reivindicacions dels altres. I això és fals de tota falsedat. La premsa estrangera seriosa, sorpresa de moment, ja no cau en el parany preparat per en Lerroux, i pels diaris madrilenys que, com El Imparcial i El País, varen secundar-lo, i assenyala en els aconteixements de Barcelona, la direcció de l’anarquisme internacional. [...] Qui hagi seguit en els periòdics proclames i mítings en la gestació de la vaga, no pot tenir ombra de dubte. Enlloc és qüestió de millorar la situació dels nostres obrers. No es parla d’establir el seguro obligatori per assegurar-los una vellesa tranquil·la, no es parla de muntar cooperatives, no es reclamen institucions per facilitar la seva cultura i la dels seus fills: res d’això. L’ideal és un altre: l’ideal és destruir tot lo existent; no és un ideal d’amor, sinó un ideal d’odi. [...] És clar que per a portar a cap el seu projecte de vaga general han tingut d’agafar-se amb alguna reivindicació concreta, com la dels metal·lúrgics. [...] Si l’assaig d’ara no ha sigut prou destructor, no és pas per faltar d’habilitat, constància i energia dels directors del moviment i dels seus agents d’execució; ni menys perquè no hagin trobat per part del Govern espanyol i de les autoritats governatives que envia a Barcelona totes les facilitats imaginables per anar preparant la seva realització. Es deu pura i exclusivament a que els obrers catalans, per més que se’ls hagi predicat amb el visto bueno de l’autoritat el robo i l’assassinat, no han nascut per a lladres i assassins; tenen en el més fons de la seva ànima sentiments d’honradesa i de noblesa arreladíssims; [...] Per això és més gran la responsabilitat dels poders públics que han tolerat i toleren que es destrueixi impunement en l’esperit dels obrers aqueixos vincles de veritable solidaritat social.

stats