Ajudar al màxim, molestar al mínim
EL CAS DE LA MARTINA, la jove barcelonina desapareguda un dia i feliçment retrobada, exhibeix de manera extrema els avantatges i inconvenients de les xarxes i dels mitjans. Tothom es posa al servei de la recerca, ja sigui a través del Facebook o Twitter personals o amb altaveus com teles, ràdios i webs. Un ajut impagable, que escampa les imatges a una velocitat mai imaginada i permet mobilitzar molta gent. Però l’instint del morbo, els rumors infundats i la difusió d’informacions innecessàries alteren la pau que necessiten els que viuen amb tanta incertesa moments duríssims i ara afronten el difícil retorn a la normalitat.
Tinc claríssim que la responsabilitat dels mitjans -i ara també de les persones que emeten a les xarxes socials- ha de ser ajudar al màxim i molestar al mínim. Això obliga a una reflexió prèvia i a una prudència ben activada. Abans de cada pas, abans de cada comentari, abans de cada nova informació, és imprescindible que ens preguntem: això és útil?, això és veritat?, això ve a tomb?, això facilita la vida a l’afectada i a la família o la complica? I actuar en conseqüència. I deixar-los en pau.
Espero que n’aprenguem ràpid, que encara hi som a temps. Ara que l’ha trobada, la família necessita calma, tranquil·litat. Adéu al morbo i al soroll i als judicis i xerrameques, sisplau. Que hagin recorregut als mitjans i hagin explicat detalls que podien ser útils no ens dóna carta blanca per entrar en intimitats de l’entorn i sucar-hi pa. Els amics i persones properes hauran de ser extremadament respectuosos i discrets. Tractar-los com voldries ser tractat. I una pista elemental, en aquesta societat impulsiva, tafanera, sorollosa, irreflexiva i exagerada, sempre és procurar quedar-nos curts abans que passar-nos. Moderació màxima i la distància exacta són essencials quan una notícia ens dispara les ganes de xerrar però el que convé a les persones afectades és silenci i respecte absolut.
