15/11/2016

El més greu del cas de Reus

2 min

ÉS TRISTA la mort d’una dona de 81 anys a Reus a causa d’un incendi causat per les espelmes d’una casa amb el corrent elèctric tallat. És greu que Gas Natural no avisés l’Ajuntament, i en general és greu que tallin la llum sense prendre tota mena de prevencions. És greu que els serveis socials vagin tan desbordats i que les administracions quedin sepultades per la paperassa i la fragmentació de les persones en departaments. És greu que el govern PP i el seu braç armat, el TC, aturessin el decret de pobresa energètica. És greu que visquem en una societat que ha vist créixer la pobresa, i que sempre els més vulnerables siguin nens petits i dones grans.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però el més greu del cas de Reus, en què assistim a l’espiral vergonyosa de donar la culpa als altres i en què ningú té la decència de fer autocrítica, és que hagi pogut passar i pugui continuar passant. Les elèctriques dediquen més pressupost dels seus beneficis a intentar que no se sàpiguen certes misèries que no pas a impedir que passin. Als pressupostos de la Generalitat no hi ha prou inversió social per atendre les persones. L’estat espanyol continuarà bloquejant qualsevol iniciativa, per exemplar que sigui, perquè l’orgull va per sobre de la dignitat. És lamentable que s’acabi donant la culpa a les persones -no ens avisen, no s’apunten, no accepten l’ajut- en lloc d’unificar els serveis i tractar els casos amb visió global. És penós que les famílies cada cop tinguin més arraconada la gent gran, que si no fos per associacions de voluntaris ho passaria encara pitjor. És indignant que es dissenyin ciutats intel·ligents pensant en com seran els semàfors i no en qui tindrà cura de les persones. És greu que ens indignem amb un cas concret, ens desfoguem, i que cadascú s’espolsi les responsabilitats en lloc de fer un pas endavant i assumir que hi ha culpables. I fer tot el que calgui perquè no passi mai més.

stats