És només entreteniment, i què?

SI PARLEM DE TELEVISIÓ de qualitat ens ve al cap Salvados, o el 30 minuts, el Sense ficció, Polònia... Sóc fan incondicional de tots quatre. Però avui volia defensar un programa que trobo rodó, que és el gran èxit d’audiència del moment, que crec que mereix un aplaudiment i no el té perquè no queda bé dir que t’hi diverteixes. Parlo del Tu cara me suena. És purament un xou, alguns hi afegeixen de seguida que és “blanc”, que avui lamentablement es considera un defecte. M’encanta que sigui blanc. No suporto la malícia de Gran Hermano o Sálvame, ni el morbo groc i lamentable dels matinals de les privades, ni la resignació davant el fet que la tele d’èxit hagi de ser cruel, salvatge, descarnada. El que passa és que tenir audiència massiva sense esprémer les baixes passions demana més talent, més inversió en l’espectacle. S’ha de treballar més que posant una colla d’arreplegats sense escrúpols ni vergonya a veure qui la diu més grossa.

Els divendres a la nit els meus fills petits i jo xalem veient aquest espectacle musical d’Antena 3 que és un gran treball d’equip fet a casa nostra, produït per Gestmusic a Barcelona, dirigit pel Tinet Rubira, presentat pel Fuentes, amb el Llàcer i el Latre aportant-hi sentit de l’humor. No hi ha rivalitat ni mal rotllo. Cada concursant fa el seu paper, un ha de fer riure, l’altre ha d’imitar bé, algunes afinen més, tot al servei del divertiment.

És només entreteniment, i tant, però derroten en els audímetres els famosets de segona fila que venen les seves vergonyes de forma indigna. Confirma que encara es pot cobrir dignament la necessitat d’evadir-te en família davant la tele un divendres, com fèiem amb l’ Un, dos, tres. I a més té el valor de donar feina a ballarins i músics i equips artístics, perquè aquesta tele barata de tertúlies eternes, a més d’embrutar tot el que toca, està acabant amb la indústria de l’espectacle.