Publicitat
Publicitat

‘Keep calm’ & llegeix Jaume Funes

JAUME FUNES va aparèixer a la meva vida abans que els meus fills es fessin adolescents, i mai no li agrairé prou la seva mirada. Em va atraure i seduir conèixer un expert que després de dècades treballant amb nois i noies, i en molts casos en situacions complexes, els entengués, estimés i defensés com fa. La seva veu és imprescindible per contrastar un clima pessimista de manuals alarmistes que ens venen el moment de creixement dels nostres fills com un drama i espanten i acomplexen, en lloc de donar-nos eines i moral.

La seva mirada és positiva i aborda de cara tots els maldecaps clàssics: sexe, violència, alcohol, drogues...

El podeu llegir els dissabtes al Criatures, amb els seus “exploradors reprimits”, que és com bateja els joves amb ganes de créixer i arriscar, i ara ha condensat i ordenat les seves reflexions al llibre Educar adolescents... sense perdre la calma (Eumo). No és el mètode Funes, no és cap manual. És molt més ambiciós que qui es conforma a donar-nos receptes. Ell ens convida a pensar -abans i després- sobre la relació amb els adolescents de casa. Inspira en lloc d’alliçonar. I combina les ganes d’entendre’ls amb la necessitat de ser exigents amb ells però alhora autocrítics amb l’oferta que els dóna la societat, l’institut i la família.

La seva mirada és positiva, i precisament per això aborda de cara tots els maldecaps clàssics: sexe, violència, alcohol, drogues... Això sí, amb una posició neutral, realista i oberta.

La gran dèria del Funes és la que hauríem de tenir tots: la llibertat. Per això s’esplaia parlant d’ètica i de projectes vitals i de la necessitat d’estimular el seu pensament crític propi. Procura fugir de les etiquetes fàcils de trobar-los passotes o dropos i bateja els seus herois quotidians com a persones “encantadorament insuportables” amb les quals cal buscar una “entesa raonable”. Després de llegir-lo allà on hi vèieu foscor hi acabareu veient llum, ni que sigui la del final d’un túnel que se’ns fa llarg però que és una etapa que mereix ser viscuda amb entusiasme, temps, paciència i moltes ganes de conjugar els cinc verbs que ell ens recomana: mirar, veure, observar, escoltar i preguntar.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT