Carles Xuriguera

M'aixecaré a les 7.30 . Prepararé l'esmorzar a la meva filla i la portaré al col·le. A les deu tinc una reunió amb en Faixedas per parlar d'un nou projecte que hem encetat. No puc avançar gran cosa, l'únic que puc dir és que no té res a veure amb el món de l'espectacle. És un misteri nou. Estarem treballant fins a l'hora de dinar. Llavors aniré cap a casa i em prepararé el dinar. La meva filla es queda a menjar al col·le i la meva dona no hi serà, així que dinaré solet. Sempre que puc menjo de casa. A dos quarts de tres agafaré els Ferrocarrils per arribar a la redacció de Catalunya Ràdio. Hem de preparar l'entrada de La Tribu , per al programa de la Tatiana Sisquella. En acabar tornaré cap a casa, de camí recolliré la meva filla i, ara sí, prepararem el sopar plegats. Després de sopar la portarem amb els avis perquè avui tenim un sopar de comiat de la nostra amiga Gemma, que se'n va a viure a Anglaterra. Tot això seria radicalment diferent si tinguéssim funció. Llavors empalmaríem el programa de ràdio amb la funció, i arribaria molt tard a casa. Per això aprofito qualsevol moment per estar amb la família. Ara estem de gira amb No som res. Una comèdia amb rerefons dramàtic, en què dos cosins que van a l'enterrament de l'avi tenen unes hores per parlar quan se'ls espatlla el cotxe. Durant l'estiu també hem estrenat Life , un divertimento per a les festes majors dels pobles. Com que ha funcionat tan bé n'estem preparant una versió una mica més poètica per representar als teatres. També continuem amb el programa En clau de vi i amb noves aventures que ens inventem.