Si la Carme fos del PP, hauria guanyat
Tothom és lliure de llençar el seu (abundant o escàs) capital polític com cregui més convenient. I si Carmen Chacón decideix que la millor manera per (també) acabar fracassant és afirmar que combatrà el pacte fiscal amb dents i ungles, ella mateixa. Això sí, ara toca afrontar les conseqüències, sobretot quan el seu estimat Felipe l'ha deixat en una situació en què esgarrapa com una formiga i mossega com un nadó a qui li falten mesos per tastar el primer xumet. I, sobretot, toca reflexionar sobre el paperet que ha triat interpretar, molt en la línia ZP: zero ideologia, zero principis, tot per la pasta (digui'n pasta, digui'n poder) i al final per no res.
Fixi's, per intentar tenir opcions de liderar un partit espanyol que se suposa progre, federal i bla, bla, bla, ha hagut de blasfemar públicament d'una cosa de la qual bascos i navarresos presumeixen, i amb dos ous durs. I quan dic bascos i navarresos, no parlo de PNB, Bildu o Aralar. No, no, als líders del PP i del PSE d'allà els toques el concert i et fan un Pepe. I no cal que li recordi que el concert és una independència econòmica d'aquesta Espanya que tant diuen estimar. Tampoc cal que li recordi que els diputats populars bascos al Congrés Alfonso Alonso, Ignacio Astarloa i José Eugenio Azpiroz van absentar-se per no votar amb el PP espanyol contra el blindatge del concert. Ni li faré memòria del líder popular basc Antonio Basagoiti dient coses com: "Anar contra el concert és injust perquè és profundament espanyol i constitucional". Ni li recordaré manifestacions del lehendakari Patxi López com: "Sempre he defensat el concert i ho continuaré fent perquè ha demostrat els beneficis que produeix en el desenvolupament econòmic i social d'Euskadi". Vaja, que si la Carmen hagués estat basca, hauria pogut cridar a favor de la independència (econòmica) i avui estaria fent de Rubalcaba. Coses de ser (o no) catalana.
