Carta (trista i indignada) al jutge Llarena
Director adjunt de l'ARADes de l’impacte pels últims esdeveniments, no sé amb quina fórmula de cortesia encapçalar aquesta carta. Totes em semblen hipòcrites. M’és impossible considerar-lo distingit o benvolgut. La distància emocional -i racional- que s’ha creat entre tants ciutadans i vostè, ariet d’un Estat que vol ofegar el moviment democràtic independentista, és tan gran que ja no hi ha marge per a formalismes. Som molts els catalans -i gosaria dir que també uns quants espanyols, i no només perifèrics- que estem tristos, enrabiats, indignats. Vostè, jutge Llarena, ha ficat a la presó o ha forçat a l’exili homes i dones pacífics acusant-los de violència, homes i dones demòcrates acusant-los d’antidemòcrates, homes i dones honestos fent-los passar per tramposos, homes i dones com vostè o, permeti’m dir-ho, millors que vostè. Persones amb vocació de servei públic més enllà de les obligacions professionals.
Vostè, com a alt funcionari de l’Estat, com a representant suprem de la justícia, lluny d’interpretar la llei amb equanimitat i sentit de concòrdia, amb sentit comú i bona voluntat, l’està fent servir d’arma d’atac polític als que no pensen igual, als que senzillament tenen un marc nacional diferent. El seu nacionalisme l’encega i li fa veure enemics on només hi ha ciutadans, li fa trepitjar drets fonamentals amb argúcies legals, li fa reduir la llibertat i la democràcia a un entramat de normes tretes de context i convertides en reixes a la llibertat d’expressió, de manifestació i de votació.
No ho dubti: amb el temps, vostè, senyor Llarena, passarà a la història no com a jutge, sinó com a inquisidor, no com a demòcrata, sinó com a autoritari. Sàpiga que està sent utilitzat -o s’està deixant utilitzar- per les forces més immobilistes i repatànies d’una Espanya que es resisteix un cop més a canviar, a acceptar la seva pluralitat irreductible, a aprofundir en la democràcia, a assumir que la societat va per davant de les normes i que el progrés social es construeix de baix a dalt. Vostè està actuant com un encimbellat magistrat totpoderós a qui no li fa basarda passar per damunt de la sobirania d’un Parlament, de la veu del poble. Com gosa? Fa i desfà com un sobirà absolut per delegació d’un president espanyol que ha renunciat a fer la seva feina -a fer política- per resoldre el conflicte democràtic que li plantegem centenars de milers de ciutadans. ¿No entén, altiu senyor jutge, que hi ha moments en què el més prudent per impartir justícia és fugir de la temptació de fer de justicier?
Ni vostè ni el seu Tribunal Suprem, ni els seus col·legues de l’Audiència Nacional, ni el Tribunal Constitucional estan arreglant el problema. L’estan fent més gros. La seva justícia està esdevenint a crits una gran injustícia. Els ho estan començant a dir les instàncies internacionals. A part de fer molt mal a persones innocents, estan començant a fer el ridícul. Perquè no els correspon a vostès resoldre un ple de naturalesa radicalment política. Aturin-se. Haurien de començar a entendre que no es pot ficar tot un poble pacífic a la presó: sí, quan hi tanquen els nostres representants electes, som molts els que ens sentim empresonats, més enllà de qui hàgim votat. No es pot empresonar la voluntat d’un Parlament votat democràticament. No té sentit. És un contrasentit. Què faran quan reiteradament, elecció rere elecció, la gent torni a dir que volem decidir nosaltres lliurement? Perquè això passarà, ho sap, oi?
Senyor Llarena, surti del laberint. Vostè també és presoner d’un Estat que està abusant de la seva autoritat. Vostè també és víctima: els polítics covards el volen de botxí. Està fent un trist favor a la justícia, a la democràcia i a Espanya. Sisplau, desperti d’una vegada d’aquest malson en el qual ens ha ficat a tots.
