CARTES I MISSATGES

Cartes al Director 02/01/2016

No s’hi val a badar

El moment actual de la política catalana és semblant a la faula que ens feien aprendre a l’escola quan érem petits. Es tractava d’un conill que fugia d’uns gossos que el perseguien per cruspir-se’l. El para un altre conill i comencen a discutir la raça dels gossos que vénen. Mentre perden el temps discutint, arriben els gossos i se’ls mengen a tots dos.

Junts pel Sí va amb pressa perquè no se’l mengin i la CUP discuteix la jugada, cosa que retarda la solució. Afortunadament, unes eleccions, amb un resultat incert per als perseguidors, han ajornat el final fatal de la faula... Però per quant de temps?

FREDERIC VANCELLS CALVET, TERRASSA

El panorama laboral

Sóc una dona de 49 anys amb estudis que està a l’atur. Al Servei d’Ocupació em van suggerir que fes algun curs ocupacional i em vaig apuntar al que més m’esqueia, d’informació turística. Ha durat sis mesos, han sigut més de 600 hores de classe (íntegrament en castellà, amb el català totalment marginat), però vaig tenir l’esperança de trobar feina en acabar el curs. Malauradament no ha sigut així: les opcions per fer pràctiques en empreses han sigut insuficients per a tots els assistents i cap dels meus companys s’ha col·locat després en el sector.

Davant d’aquest panorama, em pregunto si val la pena llençar els diners del contribuent en cursos que no serveixen per a la seva finalitat, que és trobar feina. Ja que hem fet l’esforç d’assistir cada dia a classe, hauria d’haver-hi demanda de les empreses de personal format o una borsa de treball. En canvi, ens trobem amb un títol però seguim sense feina i amb la sensació d’haver perdut el temps.

NÚRIA SIMÓN I GELABERT, BARCELONA

Ho saben?

¿Saben els esforços, els passos fets, les angúnies passades, les il·lusions dipositades en tot el que hem anomenat el procés, perquè ara ho estiguin engegant tot en orris? Gent que ha fet coses que mai havia fet i potser no hauria fet per ella mateixa, perdent el seu temps repartint fullets pel carrer, trucant a les portes per fer la gigaenquesta, ajudant a omplir el país de samarretes grogues, verdes o del color que fos, penjant estelades, fent innombrables trucades de telèfon (amb el seu), fent quilòmetres i quilòmetres amb el seu vehicle, gent fent de voluntària en el que li han dit, gent que el 9-N va fer el que va convenir perquè fos un èxit. Jo vaig estar de president de mesa i encara se’m fa un nus a la gola quan penso en algunes de les escenes que vam viure, la il·lusió de gent gran, molt gran, dipositant la papereta amb llàgrimes als ulls i de gent molt jove als quals la il·lusió els traspuava per tot arreu... ¿Ho saben els (qui siguin) que ara ho estan malmetent tot?

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH, CAMBRILS

Petició al Sr. Junqueras

Senyor Junqueras, la CUP ens ha sotmès a una monumental aixecada de camisa amb aquesta “democràcia assembleària”. Vist l’empat del “quinze són quinze”, el més normal seria que cedís cinc vots per fer president el Sr. Mas i votés en contra amb els altres cinc. (Això pel que es veu no ho farà, ja que tot ho resoldrà el consell polític el dia 3. Per cert, com és que ara sí que pot, aquest consell, i en canvi no ha pogut en tres mesos? On falla la democràcia?) Davant d’això, em veig forçat a demanar-los a vostè i al Sr. Mas que ens estalviïn aquesta comèdia indigna i convoquin noves eleccions per al mes de març. Però amb això no esgoto la meva petició: sisplau, Sr. Junqueras, vagin plegats de nou amb Junts pel Sí, perquè si es presenten separats serem molts els que no ho entendrem, i això es reflectirà en els resultats.

JORDI PLAIÀ I MUNTANER, BARCELONA

Replantejament hidrològic 

L’escassetat pluviomètrica causada pel canvi climàtic obliga a reactivar un renovat pla hidrològic nacional per transvasar aigua de conca a conca i evitar així l’eventual perill d’escassetat i desproveïment hídric al país. Tanmateix, amb la meva proposta no vull amoïnar les Terres de l’Ebre sinó tot el contrari, ja que el pla hidrològic a què em refereixo no pretén pas transvasar inconscientment aigua d’una conca fluvial a una altra sinó transportar les aigües grises de milers de conques dels nostres plats de dutxa, rentadores o piques a la dels nostres vàters.

Cada dia milers de milions de m d’aigües grises simplement desapareixen pel desguàs, i se’n desaprofita així un gran potencial que podria transvasar-se i ser reutilitzat per complir un últim gran servei sanitari als escusats abans de desembocar a la depuradora. Invertir en el reaprofitament d’aigües grises en milers de llars en lloc de dedicar els recursos a grans infraestructures hidràuliques que alteren ecosistemes hauria de ser la resposta intel·ligent del país al gran desafiament derivat de l’escassetat hídrica que, segons totes les previsions, ens tocarà viure.

MARTÍ GASSIOT GARRIGA, BARCELONA

Més continguts de