Llaços grocs
Els llaços grocs van començar a aparèixer com a mostra d’un simbolisme concret. No va ser de manera imposada, sinó que voluntàriament va haver-hi persones que van decidir mostrar així la seva solidaritat davant uns empresonaments que consideraven que eren injustos. Pel que fa a la resta, són símbols, com tants i tants d’altres, que sorgeixen espontàniament per fer palès davant de tothom allò que un creu o considera.
Tot això no hauria de comportar cap problema. Però sembla que no és així i que sí que en comporta. El conflicte que s’està generant al voltant d’aquesta simbologia s’ha sobredimensionat, perquè hi ha uns interessos concrets per exagerar fets puntuals. Que hi hagi grups de persones que es dediquin, de manera organitzada i amb el rostre tapat, a treure llaços grocs deu voler diu que molesten molt. Deu voler dir que molesten les idees que defensen. ¿En lloc de treure els llaços, aquestes persones no podrien manifestar el seu desacord respectant-los i, en tot cas, crear ells la seva simbologia contrària?
El Baix Empordà està farcit de color groc per tot arreu. Independentment de les idees, aquest color dona vida a un paisatge que ja és bonic de per si. L’únic inconvenient que hi trobo és que, pensant en el respecte pel medi ambient, aquests llaços fets amb plàstic es podrien fer amb fibres naturals. Aprofitant que n’hi ha que s’entesten a treure’ls, ara potser seria un bon moment per posar-ne de nous, però que siguin sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Mentir i provocar
“Una mentida no tindria sentit si la veritat no fos percebuda com a perillosa”. La frase és d’Alfred Adler (1870-1937), un metge i psicoterapeuta austríac fundador de l’escola coneguda com a psicologia individual. Els conceptes bàsics eren: el caràcter, el complex d’inferioritat i el conflicte entre la situació real de l’individu i les seves aspiracions.
És innegable que els dos partits unionistes orienten les seves accions a provocar la confrontació. El seu nul concepte de democràcia real i les seves frustracions, més de tipus personal que col·lectiu, els condueixen a una deriva de la qual acabaran perdent el control, si és que no l’han perdut ja. Quin és, doncs, el recurs fàcil i més aviat simplista per justificar les seves accions? Mentir! Mentir descaradament sense cap mena d’escrúpol.
La psicologia individual d’Adler podria explicar les actituds i els comportaments dels mal anomenats líders de l’unionisme, en especial pel que fa al conflicte entre la seva situació real i les seves aspiracions. Les hordes que segueixen les seves consignes haurien de ser conscients de com se’ls utilitza amb la mentida com a eina de persuasió.
JAUME FARRÉS
OLESA DE MONTSERRAT
