Cartes i missatges

Els ostatges del govern espanyol

El Sr. Iceta, secretari del PSC, ens anuncia que, segons quin sigui el clima polític en aquell moment, la decisió dels jutges en el procés polític a l’1-O pot ser d’un color o un altre. Nosaltres (els de fora la presó) actuem, i depenent d’aquesta actuació, la pena per als presos serà una o una altra. Està tot dit, senyor secretari, vostè ho reconeix, els presos polítics són ostatges del govern espanyol, que el diccionari defineix com a “persones preses com a garantia de l’acompliment d’obligacions que deriven de normes de guerra o de la voluntat del vencedor”. La seva declaració és una indecència i un insult a la democràcia.

AGUSTÍ DELGADO CAVESTANY

BLANES

Atrocitats clericals

Al seu excel·lent article “No, l’Església no s’estima Irlanda”, publicat ahir a l’ARA, Susan McKay explica com, durant la seva recent visita a Irlanda, on el nombre de catòlics practicants s’ha desplomat, el Papa va implorar reiteradament el perdó de Déu pels delictes sexuals comesos per membres de l’Església. Tanmateix, tal com comenta McKay, el Papa “no va traçar plans per reformar la seva Església”.

En efecte, la qüestió és aquesta: ¿n’hi ha prou amb predicar una cultura perquè “aquestes situacions” no es tornin a repetir? ¿No és cert, tal com afirma l’articulista, que “S’han fet massa promeses buides”?

Si es volgués de debò adoptar una mesura que valgués la pena, ¿no s’hauria de començar per seguir l’exemple dels reformadors de fa cinc segles, permetent el matrimoni dels capellans?

HENRY ETTINGHAUSEN

LA PERA

Sobre la dimissió de Lluís Pasqual

Com a aficionada al teatre només puc lamentar la dimissió de Lluís Pasqual com a director del Teatre Lliure, ja que només puc jutjar el seu llegat, que es immens i positiu, i no crec que el teatre català estigui en disposició de perdre un professional de la seva talla i vàlua. Jo no conec personalment al Sr. Pasqual i per tant ignoro si té un caràcter difícil quan tracta amb les persones, però si ha tingut algun problema d’aquesta mena, segur que s’hauria pogut solucionar d’una manera més privada i no com s’ha fet. Partint de la denúncia d’una sola actriu ha sortit tot un col·lectiu, Dones i Cultura, que ha dut a terme una campanya que a mi m’ha fet pensar en una moderna caça de bruixes. A més, aquest col·lectiu s’amaga rere l’anonimat, cosa que per a mi treu valor a les seves denúncies, per molt legítimes que poguessin ser. Amb alguns dels criteris amb què s’ha atacat el Sr. Pasqual, genis de tots els àmbits artístics haurien vist escapçada la seva carrera fa temps. Confio que en el meu futur com a espectadora teatral tornaré a trobar-me Lluís Pasqual.

JOANA RAJA RIGALL

RIPOLLET

Najia Mehadji a Ceret

Al Museu d’Art Modern de Ceret s’exposa una retrospectiva titulada El rastre i l’alè, de l’artista francomarroquina Najia Mehadji. Es pot veure fins al 4 de novembre. Moltes són pintures acríliques sobre llenç fetes amb una gran gestualitat. Cada sala té un tema i els temes fan referència a la cultura que més ha influït en l’artista. Entre altres característiques, les formes són vegetals, d’expressió de moviment i geomètriques. En algunes sales hi ha les obres de referència que l’han inspirada.

Una retrospectiva que ajuda a conèixer el conjunt de l’obra de Mehadji i totes les cultures d’Orient i d’Occident que incorpora en el seu art.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Més continguts de