Cartes i missatges

Turisme: morir d’èxit

A Barcelona i a la costa catalana enguany han vingut menys turistes, això és dolent o és bo?

Com sempre, depèn de qui dona la seva opinió. Els del ram d’hotels i restaurants se’n queixaran i els veïns, els ecologistes i els que pateixen la sobreexplotació del territori se n’alegraran. Es tracta de trobar el terme just entre els interessos de tots, però el que sí que és cert és que altres països s’enfronten al problema d’una altra manera i plantegen l’alternativa de menys turistes i de més qualitat o més poder adquisitiu.

El turisme de masses no pot créixer exponencialment, els incidents de la Barceloneta són un exponent del malestar que genera la sobreocupació dels espais públics, tot té els seus límits per poder conviure en pau. És primordial mantenir el caràcter únic de les ciutats, pobles, paisatges costaners, muntanyencs, dels camps, etcètera.

És fonamental ser diferents i mantenir la personalitat pròpia, perquè passa que segons a quins barris d’algunes ciutats, no saps si ets a Hong-Kong, Dubai o Nova York, no hi ha caràcter, et trobes en un no lloc que et deixa indiferent. Vinga, tots a la feina!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Urgeix rebaixar la tensió ciutadana

Aquestes últimes setmanes he intentat posar en valor la feina, l’esforç, la formalitat i l’ètica que ens caracteritza als catalans, ara com ara immersos en greus conflictes sociopolítics.

Constato que, després de les anteriors tres dècades de relativa estabilitat, amb una crisi econòmica pel mig, últimament les desigualtats econòmico-socials s’han agreujat i els conflictes territorials -empresonats inclosos- han aflorat amb més força. Com a resultat, els problemes han impactat en la convivència ciutadana i en la seva mentalitat col·lectiva, i això s’ha reflectit en una profunda apatia i indolència polítiques, barrejades amb inseguretat.

Finalment, crec necessari insistir de nou en unes paraules de l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler: “Detectem molta preocupació entre la ciutadania. Caldrà buscar camins que rebaixin la tensió i facilitin el diàleg”.

JAUME VALLÉS MUNTADAS

SANT ADRIÀ DE BESÒS

Una pèrdua incalculable

Quan vaig veure les imatges de l’incendi que diumenge a la nit va calcinar el Museu Nacional de Rio de Janeiro, vaig sentir ràbia i impotència. Estava veient com quedava destruïda una part del patrimoni mundial.

Els que estimem el món de la cultura i de l’art hem vist com desapareixia davant dels nostres ulls una de les col·leccions més importants del continent americà.

Mai més podrem gaudir de les excel·lents i, en alguns casos, úniques peces que exhibien aquelles sales. Igualment, el públic que visiti a partir d’ara la ciutat ja no tindrà l’oportunitat de poder contemplar-les.

Ara bé, també cal preguntar-se: com és possible que s’hagi produït un fet d’aquesta magnitud tenint en compte la importància del museu?

¿Algú s’imagina que una cosa semblant pugui passar en museus com el British, el Louvre o El Prado? Ens semblaria del tot impossible, sobretot per les grans mesures de seguretat que tenen i perquè compleixen amb les normatives del Consell Internacional de Museus (ICOM).

És evident que son davant un cas d’irresponsabilitat dels que havien de vetllar pel museu. I quan dic això no m’estic referint principalment al seu director sinó al mateix govern brasiler, que ha desatès un dels seus principals actius patrimonials.

RAMÓN CASALÉ SOLER

BARCELONA

Més continguts de