Nacions
El nucli dur del contenciós Catalunya/Espanya es concentra en el tema de les nacions. La península Ibèrica en conté quatre: Catalunya, Castella, el País Basc i Portugal. El problema sorgeix perquè Castella nega a Catalunya la seva condició de nació i el seu dret a una Constitució. El que està passant és injust, antidemocràtic i, a més a més, té clars ressons de franquisme. Especialment, el paper que estan jugant el PP i Cs és absolutament intolerable. Amb un tracte just i adequat podríem continuar formant part de la falsa gran nació espanyola, però no crec que sigui factible.
JOSEP OLIVA CASA
BARCELONA
La resclosa de la Llosa del Cavall
En una recent escapada pel Solsonès, vaig quedar meravellat no només per la seva riquesa històrica, paisatgística i gastronòmica, sinó també per una infraestructura hidràulica imponent, una meravella de l’enginyeria. Concretament, l’espectacular resclosa de la Llosa del Cavall.
Aquesta resclosa, que permet emmagatzemar les aigües del riu Cardener, crea un bonic pantà d’aigües de color blau i turquesa, segons si emmiralla els boscos circumdants o el cel blau, tot creant una meravella cromàtica perfectament integrada en l’ entorn.
El pantà, totalment ple, deixa escapar per la part inferior de la resclosa un potentíssim i sorollós raig d’aigua Cardener avall. Llegeixo, no obstant, que aquesta infraestructura, malgrat estar preparada per produir energia elèctrica, actualment no en produeix, i em pregunto per què.
És difícil d’entendre que en aquesta i altres rescloses, on s’han invertit ingents quantitats de diners, es desaprofiti tota l’energia potencial acumulada capaç de crear energia neta, sobretot tenint en compte que Catalunya incompleix totes les exigències europees relatives a la transició energètica cap a les renovables.
Crec pertinent mirar d’aprofitar tot el potencial d’uns pantans ja construïts, que suposen unes potents piles d’energia neta i que poden ajudar a assolir la independència, en aquest cas energètica, per jubilar les destructives energies fòssils foranes que ens contaminen i canvien el clima.
MARTÍ GASSIOT GARRIGA
BARCELONA
L’espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols
A l’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols s’exposa la mostra Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff fins al 14 d’octubre. Són pintures on el protagonista és el paisatge i la manera diferent d’expressar-lo pictòricament, depenent de l’època de la seva execució. Pilar Giró, la comissària, comentava a la visita guiada l’origen del tema del paisatge per si sol i no sotmès a altres temàtiques en la història de l’art. A l’exposició hi ha obres de quatre segles que representen com el paisatge evoluciona, tal com el títol indica, segons l’estil pictòric protagonista de cada moment de la història.
Són paisatges que ajuden a entendre com eren aquells territoris abans. Alguns són més bucòlics, d’altres més realistes.
Ressaltaria El camp de cols, Pontoise (1873), de Camille Pissarro, o La petita palmera (1906), de Raoul Dufy, així com els quadres de les pintores Isabel Villar i Olga Sacharoff. La primera és una pintora contemporània nascuda a Salamanca. De la segona s’han commemorat enguany els 50 anys de la mort. Tots són paisatges d’una col·lecció que podem anar redescobrint cada temporada i que atrau tants visitants a Sant Feliu de Guíxols.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
