Donem memòria
Tots els que hem viscut de ben a prop l’Alzheimer hem après a saber veure i a sentir íntimament la gran transcendència que poden arribar a tenir un petó i una abraçada, un ser al costat des de la carícia o el silenci. No n’estalvieu cap, sigueu generosos regalant-ne: és la seva millor medicina, la millor oportunitat per reconnectar i per seguir sent-hi. Us ho agrairan i també us ho agraireu. Sempre hi ha un instant imprevist de memòria que et somriu, una mà que tempteja la carícia de la teva, el taral·leig d’una cançó que sembla dir-te quant t’estimava, una mirada que t’entendreix, o una llàgrima que flueix per l’alegria de veure’t encara que no pugui saber qui ets.
Siguem la memòria dels qui no en tenen, no ens abandonem a l’oblit dels que no poden recordar ni qui són. Estimem-los amb tot el nostre entusiasme perquè, encara que no ens ho sembli, és quan més ens necessiten.
XAVIER OROZCO DELCLÒS
CARDEDEU
El drama dels ‘ni-nis’
L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic ha presentat el seu informe anual sobre la realitat educativa dels 35 països i territoris que conformen aquest organisme internacional. Encara que encapçalem la llista de les taxes de matriculació en la primera infància, amb un 96% dels nens escolaritzats, l’OCDE ens adverteix que, a Espanya, un de cada cinc joves ni estudien ni treballen. Són els anomenats ni-nis, joves d’entre 15 i 29 anys que ni estudien ni treballen. La proporció és del 13,4% a la Unió Europea, mentre que a l’estat espanyol arriben a un preocupant 20%.
El fenomen no es pot explicar de manera simple, però sembla clar que aquí hi incideixen de manera molt negativa l’alta taxa d’abandonament escolar primerenc i l’escàs arrelament que tenen encara els estudis de formació professional. La situació s’agreuja perquè som el país amb la taxa més alta d’alumnes repetidors a l’ESO, un 11%, mentre que la mitjana del total de països és tan sols del 2%. Per si no fos prou, patim unes xifres d’atur juvenil elevadíssimes, entorn del 36,8%, cosa que ens situa desgraciadament en els llocs de cap d’Europa.
JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ
GIRONA
La fotoperiodista Sandra Balsells
La fotoperiodista Sandra Balsells ens va oferir la conferència Fotoperiodisme en temps convulsos en el marc de les activitats programades per la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, de Palafrugell. Ella exposa a la Bòbila Vella el reportatge Sicília. A un pas del cel. Ens va parlar de la seva vocació i la manera de poder viure d’aquesta vocació des dels inicis de la seva carrera fins a l’actualitat, combinant la feina de freelance, les classes a la universitat, les col·laboracions i els comissariats.
Va parlar dels seus estudis de periodisme i fotografia a Barcelona, així com també dels estudis i els primers treballs de fotoperiodisme a Londres, dels deu anys que va estar treballant com a col·laboradora freelance del diari The Times a la zona dels Balcans, fruit dels quals és el llibre Balkan in memoriam, de com descobreix la Setmana Santa a Sicília i la documenta, dels seus nombrosos reportatges en diferents països i de com torna a la zona dels Balcans per retrobar les persones que havia fotografiat anteriorment i apropar-s’hi més, tant a elles com al seu conflicte humà enmig d’una guerra.
Va comentar que el pas de la fotografia analògica a la digital la va agafar enmig del reportatge de Sicília i que, encara que va ser reticent a canviar, a l’exposició es podia veure si ens fixàvem bé que unes imatges eren fetes d’una manera i les posteriors de l’altra. En sortir els assistents comentaven la proximitat amb les persones fotografiades que les imatges transmetien i ella també.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
