Cartes i missatges

Borrell, ministre d’afers catalans

Josep Borrell, a Europa, procura tenir influència allà on van els nostres exiliats a fer conferències, intenta que no els deixin locals i envia gent a irrompre en les conferències amb mala educació, cosa que provoca que els que hi assisteixin prenguin posició a favor dels nostres interessos. Ara, en una fantàstica lliçó de diplomàcia (és ironia), veta la presència del president Quim Torra a les sessions de la Unió per la Mediterrània, que es fan a Barcelona. Argumenta que el nostre president podria aprofitar l’avinentesa per malparlar d’Espanya i vilipendiar-la, i l’anomena capitost dels agitadors dels CDR.

La Generalitat és la màxima representació de l’Estat a Catalunya i el seu president el màxim representant, tal com estableixen la Constitució i l’Estatut. Ens tracten com una colònia, dient que el president fa xantatge al govern espanyol, amb l’amenaça de no aprovar el pressupost al Congrés.

¿És que per ventura Borrell ha fet un màster en diplomàcia a la Universitat Rey Juan Carlos?

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Més poble que mai

La veritat és que mai abans m’havia sentit especialment espanyola ni especialment catalana. De fet, ni m’ho qüestionava. Però és cert que durant els últims anys la situació a Catalunya s’ha tornat més tensa, i la repressió contra els catalans que se senten catalans per sobre de tot, més intensa.Fa uns dies Roger Torrent definia l’1 d’octubre de l’any passat com “el dia que ens vam sentir més poble que mai”. I em va obrir els ulls. Jo, que mai m’havia sentit d’enlloc, notava que pertanyia a totes aquelles persones que lluitaven per la llibertat. Alguna cosa bona havíem de treure de tota la situació, i m’alegro que sigui la unitat d’un poble que lluita junt.

NAOMI MERCHAN

BARCELONA

Aprenguem les lliçons de la natura

L’esdeveniment succeït a Mallorca té unes característiques molt similars a les inundacions catastròfiques que es van patir el 6 de setembre de 1989 al Llevant de l’illa. Llavors tres persones van morir atrapades al soterrani d’un hotel a Portocolom, construït sobre el llit del torrent i sense llicència d’obertura. Per què no aprenem la lliçó? Per què 30 anys més tard se segueix urbanitzant i construint en zones conegudes com a inundables i cartografiades com a tals?

I a Catalunya? Segons l’informe RiskCat (2008) sobre els riscos naturals a Catalunya, el 15% del sòl urbanitzat se situa en zona inundable. Es tracta d’àrees on les edificacions ja estaven construïdes abans de la normativa actualment vigent, que prohibeix edificar en zones inundables. La principal feblesa en la bona gestió d’aquests riscos naturals la trobem en els errors o en la manca de decisions adequades en relació al territori, a l’urbanisme i a les infraestructures.

Des de l’Observatori del GeoRisc es recomana que els municipis catalans tinguin estudis que analitzin les amenaces existents, que disposin de mapes de riscos geològics a escala adequada, i que els incorporin i els apliquin en els seus plans d’actuació municipal, així com en els seus plans d’ordenació urbanística municipal. És indispensable que actuïn en conseqüència per minimitzar el risc geològic a les zones on l’urbanisme ja està consolidat i cal descartar en el desenvolupament urbanístic futur aquelles zones de més perillositat.

XAVIER CUELLO VIVAS

BARCELONA

Més continguts de