El ministre Borrell
És evident que no em puc incloure entre les fans de Pedro Sánchez, però de veritat em fa caure la cara de vergonya el fet de pertànyer (sisplau per força) a un Estat el president del qual manté un ministre que cada vegada que obre la boca el fa quedar malament.
Des de sempre he pensat que els amics es mantenen amb lleialtat i gestos amables, i pel que veig el ministre Borrell no és ni lleial ni fa gestos amables. Va a la seva sense pensar a qui deu confiança i no fa cap gest que situï l’estat espanyol com un estat europeu amb una certa cara i ulls.
El ministre Borrell no ha de dimitir, l’han de cessar. Aquesta és l’única manera de mantenir la diplomàcia espanyola a l’altura que li pertoca. No és retirant credencials diplomàtiques o destituint representants de governs estrangers que la marca Espanya podrà ser percebuda als ulls del món com a seriosa, respectuosa i bona col·laboradora.
PILAR PORCEL I OMAR
SABADELL
Un abocador al costat d’escoles
Visc al Guinardó. He escrit amb relació a aquest problema a l’Ajuntament, ho he comunicat per les xarxes socials amb fotos, he parlat amb el personal de neteja de la barri, però no hi ha manera. Al costat de casa meva tinc un espai verd que de mica en mica s’està convertint en un abocador amb presència de rates sense que l’Ajuntament hi posi remei des de fa, almenys, tres mesos. En una època hi vam tenir fins i tot un colom mort, que van treure només perquè hi havien de posar material per al festival Stripart.
Aquest espai verd, a més, és al costat de dues escoles de primària, una d’educació especial, una escola bressol i un casal infantil. Em refereixo a l’espai verd que hi ha al costat de les escales del carrer Telègraf entre Varsòvia i Mare de Déu de Montserrat.
L’Ajuntament va rebre aquesta mateixa informació, de part meva, el 12 de setembre mitjançant la seva web. Malgrat tot, segons l’Ajuntament la neteja és l’adequada, però la seva resposta es refereix a les escales, no on hi ha la brossa i les rates (al costat de les escales).
Esperem que d’alguna manera es comenci a netejar de forma contínua aquesta zona.
JULIETA GOLDSTEIN
BARCELONA
Ni una excusa més
Perdona, tens un minut? ¿Coneixes la nostra ONG? Infinites vegades hem sentit aquestes preguntes pel carrer, i infinites vegades les hem esquivades. Fa pocs dies, però, un captador de socis de l’ACNUR, l’agència de l’ONU per als refugiats, va aconseguir que l’escoltés més d’un minut. Realment es va limitar a repetir el discurs que portava preparat, res d’extraordinari. Però el simple fet d’escoltar-lo em va fer pensar en com d’insensibles ens hem tornat davant la misèria mundial. Quasi ni me’n recordava, de la situació dels refugiats, com tampoc tinc present la fam infantil, les guerres o el càncer. M’he tornat immune a moltes d’aquestes realitats, perquè com que no les pateixo no m’interessen. ¿No penseu que les excuses que posem als captadors de socis són en el fons una defensa perquè preferim seguir sords al que passa al món?
BERTA PUIG SÁNCHEZ
BARCELONA
El PSOE i Soraya Sáenz de Santamaría
Com pot ser que el partit que actualment governa, que li ha dit de tot i més a Soraya, com ara que plegui, que no serveix per a res, etc., ara la nomeni consellera d’estat? Hem d’aguantar insults entre partits al Congrés i després el que mana dona atribucions a qui consideraven inútil. No ho entenc i ho trobo totalment incoherent. Deu ser que la classe política és així.
PERE VILA MOLAS
VIC
