Cartes i missatges

Per a noies amb corbes

Mango ha tret recentment una campanya de publicitat per a la seva línia de roba Mango Violeta, una línia pensada per a noies amb corbes. La campanya de publicitat dirigida per McCann Barcelona ha sigut un gran boom i ha sigut rebuda amb bons ulls per bona part de la societat. A la campanya es pretén empoderar les noies amb corbes, fer-les sentir sexis, rebels i despreocupades.

Però, ¿realment Mango està contribuint a la inclusió de les noies amb corbes a la societat? Si tant volem aconseguir incloure les dones amb talles diferents al món de la moda, per què cal crear una línia diferent amb un espai diferent i un nom diferent a la marca?

CLARA MOLAS VILARÓ

VIC

Fent miques el planeta

Plàstics, safates, cartrons i bosses sobresortint del cubell de les escombraries. Així és com ha quedat el rebost de casa meva després d’haver anat a comprar. I no he pogut evitar sentir ràbia, impotència i vergonya. Fa anys que sabem que ens estem carregant el planeta i fa vergonya veure com les coses més òbvies no canvien. La meva pregunta és: per què necessitem que tots els productes vagin embolicats amb plàstics i cartrons quan el primer que fem quan arribem a casa és llençar tots aquests recobriments a les escombraries?

RAQUEL BOTEY LLUCH

MATARÓ

La sobreexposició dels menors a les xarxes

Fa poc vaig llegir una notícia sobre un youtuber de dos anys que s’ha fet viral a internet i em vaig enrecordar d’un debat que vaig tenir amb unes companyes quan una influencer de les més conegudes va penjar una foto del seu fill (nounat) per als seus milions de seguidors. Soc conscient que els pares són els que tenen potestat sobre els drets d’imatge dels seus fills, però ¿no se’ns està anant una mica de les mans tot plegat? Al cap i a la fi no deixen de ser nadons i a internet no s’esborra res.

ANNA ALBAREDA SENDRA

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Tornar amb Nitbús

Soc partidària d’agafar l’autobús, però no el Nitbús. Sempre que surto de festa tornar es converteix en la pitjor part de l’aventura. El Nitbús és la pitjor de les opcions de transport, però la més econòmica i quasi l’única alternativa. Mai no arriba a temps, i al temps d’espera s’hi afegeix el neguit i la inseguretat d’estar esperant, sovint, sola a la parada. I en el pitjor dels casos, haver de treure’t de sobre algun borratxo que vol conversa o alguna cosa més. Em fa perdre les ganes de sortir de nit, però no hi renunciaré. En el fons només demano puntualitat.

BERTA PUIG SÁNCHEZ

BARCELONA

Més continguts de