Per un món sense plàstics
L’altre dia vaig veure un documental que parlava sobre la gran bola de plàstic que hi ha al mar. Afirmava que més del 80% de la contaminació que hi ha a les aigües de tot el món és d’aquest material. Em va impactar tant que vaig decidir reduir el consum de plàstics. Tot seguit vaig anar a fer la compra i... Sorpresa! És impossible no consumir plàstic. Als supermercats tot el que et venen va empaquetat en plàstic. Deixant de banda les bosses (es poden utilitzar les de cartró o de tela reutilitzables), tots els productes contenen plàstics. Els enciams, les verdures envasades, fins i tot algunes fruites que venen en paquets, els paquets de pasta, la carn que ve en safates de plàstic, els embotits, els envasos de llet o els sucs... És impossible no consumir plàstic, i això em fa sentir impotència perquè són decisions que s’han de prendre des de dalt. S’ha d’aconseguir que es venguin els productes en un altre tipus d’envàs. Nosaltres, com a consumidors, no podem evitar que la pilota es faci més grossa.
VERÒNICA POLEY CHACÓN
VILADECANS
Barcelona i la moda sostenible
A Barcelona cada vegada hi ha més botigues que impulsen la venda de moda sostenible: peces de roba fetes de materials reciclats o de segona mà. Normalment les modes passen de pressa, però en aquest cas hi ha una causa pel medi ambient que està arrelant als barris de la ciutat. Estic orgullosa que en una ciutat ràpida i consumista com aquesta acabi guanyant la responsabilitat social i mediambiental davant les grans empreses. Perquè només pel fet que diverses botigues sostenibles prenguin un retall de mercat als monstres de la moda, el planeta ja hi haurà guanyat una mica.
ANNA VILA ROSELL
CASTELLAR DEL VALLÈS
Morir al Mediterrani
Em fa por l’arribada d’immigrants. No perquè arribin, sinó per les condicions en què ho fan: en pastera i pagant una dinerada. Són persones com jo, que busquen tenir una vida millor i que per això se la juguen en una partida contra el mar.
Molts no arriben mai. Cada dia són més els que moren a les nostres costes. No són xifres, són éssers humans. Quan vam decidir que el Mediterrani es convertiria en un cementiri?
IRENE EGEA SAIZ
BARCELONA
Què és el feminisme?
Quan anava a primària vaig descobrir que la paraula feminista tenia una connotació positiva, a diferència del masclisme. El masclisme és la superioritat del gènere masculí sobre el femení, mentre que el feminisme busca la igualtat entre els dos gèneres.
Avui en dia, tot i estar molt acostumats a sentir la paraula feminista, em sorprèn com encara hi ha gent que continua creient que les feministes estan en guerra amb el gènere masculí. Això no és així: les feministes no estem en guerra amb els homes, sinó que busquem un món equitatiu on homes i dones tinguin les mateixes oportunitats i drets. En definitiva, un món just i lliure que només s’aconseguirà quan es trenquin les construccions socials del que és femení i el que és masculí.
RAQUEL BOTEY LLUCH
MATARÓ
WhatsApp i la impaciència
Crec que parlo en nom de molts si dic que estic fart que la gent m’exigeixi respostes immediates pel WhatsApp. Que la persona que t’escriu vegi que has llegit el seu missatge i li responguis una hora després sembla que s’ha convertit en tota una falta de respecte. És increïble. Jo, quan llegeixo un missatge i no responc instantàniament, no estic ignorant la persona. Ben al contrari, li estic donant el seu lloc, buscant un moment en què li pugui dedicar el temps que es mereix.
XAVIER ESPINOSA LLANDRICH
BADALONA
