Catalunya és el tema

Catalunya és el principal escull que impedeix que el PSOE es posi d'acord amb Unides Podem per formar govern, segons va declarar la vicepresidenta Calvo diumenge a La Sexta. A Catalunya s'ha format un moviment polític i social independentista que ha fet reaccionar l'Estat amb violència policial contra ciutadans, i amb l'empresonament i processament de líders polítics i civils: per a alguns això és el triomf de l'estat de dret; per a d'altres és el naufragi d'una democràcia que mai havia estat consolidada. Catalunya ha posat en evidència les misèries del sistema polític del 78, i això vol dir el sistema polític espanyol, però també el català. Catalunya ha fet emergir els dèficits democràtics de l'estat espanyol a ulls de la comunitat internacional. Catalunya és un país que ha quedat a la deriva després del referèndum de l'1-O, i és també un país mestís i convivencial que és acusat d'estar pres per la xenofòbia i el nacionalisme extremista. Catalunya és un dels punts neuràlgics dels moviments en defensa dels drets civils i les llibertats ciutadanes que hi ha a Europa. Catalunya s'ha tancat en el seu propi procés i negligeix la seva força principal, que és la cultura, i menysté els lligams que la uneixen amb el País Valencià i les Balears. Catalunya és l'argument principal de les campanyes electorals que se succeeixen a Espanya a un ritme frenètic. Catalunya ha reactivat la ultradreta espanyolista i també ha donat impuls a tot tipus de moviments transformadors i progressistes. Catalunya és l'agent desestabilitzador i a la vegada la taula de salvació a la qual necessita aferrar-se Espanya. Catalunya ha deixat al descobert l'esperit autoritari que arrossega la política espanyola com a mínim des de la Guerra Civil i la dictadura, però que té arrels històriques encara més antigues i fondes.

Tots aquests són fets que s'han produït a Catalunya, o que ha produït Catalunya, en els últims nou anys, des de la sentència de l'Estatut del 2010 fins a la Diada d'avui. Cadascú en fa la valoració que considera oportuna, o que més li convé. Però una cosa és segura: Catalunya és el tema, fins i tot quan es fan veritables esforços per fer veure que no ho és. És el tema i ho seguirà sent durant anys. És curiós però fa poc Irene Montero, d'Unides Podem, arribava a la conclusió que el tema de Catalunya no té solució, i que forma part inherent del ser d'Espanya haver de conviure amb aquest problema: ves per on, l'esquerra quasi antisistema confluïa així amb Ortega y Gasset i la seva recepta de la 'conllevancia'. 'La España invertebrada' deu ser un dels llibres de capçalera dels nacionalistes espanyols que intenten pensar en Catalunya, estil Margallo o Felipe González. Potser el problema, ara més a Espanya que a Catalunya, és encara aquell que va assenyalar Gramsci: el que és vell no acaba de morir, i el que és nou no acaba de néixer. Un estat, certament, pot oprimir una nació, però no pot fer-ho per sempre, sobretot si aquesta nació és més avançada que l'estat en els aspectes decisius. Bona Diada a tothom.