L’EDITORIAL

Catalunya pren la veu a Europa

El govern de Catalunya va emplaçar ahir Europa a implicar-se en el plet democràtic català, en una sessió al Parlament Europeu en què el president Carles Puigdemont va refermar, per si a algú encara li quedava algun dubte, la voluntat d’organitzar un referèndum sobre la independència el setembre del 2017. Acompanyat del vicepresident, Oriol Junqueras, i del conseller d’Exteriors, Raül Romeva, tots dos exeuroparlamentaris, Puigdemont va reiterar la seva disposició a pactar tots els termes del referèndum amb el govern espanyol, des de la pregunta fins a la data i el percentatge necessaris perquè guanyi el sí. Però alhora va deixar clar que si l’Estat s’obstina a donar com a única resposta la judicialització, el referèndum se celebrarà igualment amb totes les garanties democràtiques.

Fer sentir a Brussel·les, sense intermediaris, el missatge de la majoria sobiranista catalana era necessari. És un missatge que normalment arriba debilitat i distorsionat. Vincular aquest missatge al futur d’Europa, al seu esperit democràtic i al seu pragmatisme polític, és una manera intel·ligent d’intentar buscar complicitats. I donar testimoni de la vocació europeista de Catalunya, tant en el passat com en el present i el futur, a més de ser una evidència és igualment l’única estratègia possible. Perquè enmig d’una Europa en crisi -Brexit, refugiats, desigualtat...- el repte català s’ha de situar no com un problema més, sinó com a part de la solució, és a dir, com una via per aprofundir en la democràcia i evitar que continuï creixent la desafecció dels ciutadans cap al projecte europeu.

Això és el que ahir van transmetre Puigdemont, Junqueras i Romeva sense ambigüitats, educadament i raonadament. I, igualment com era necessari fer-ho, no ens podem fer gaires il·lusions sobre la possible reacció explícita. L’aversió d’una dèbil Brussel·les a enfrontar-se a un estat membre fa difícil que es trenqui el silenci oficial en què fins ara s’ha situat respecte al clam català per votar el propi futur i a la voluntat de l’Estat d’impedir-ho. I, tanmateix, encara que persisteixi aquesta distància formal, la batalla del relat és crucial, sobretot en la recta final d’un referèndum que si, efectivament, com tot indica, no es fa de forma pactada, s’haurà de guanyar la legitimitat per altres vies.

Més continguts de