Catalunya s'allunya d'una Espanya absolutíssima

La majoria absolutíssima del PP a Espanya és aclaparadora i incontestable: Mariano Rajoy ha obtingut un èxit espectacular davant un PSOE que fa aigües.Però és igualment indubtable la distància a què es troben d'aquest mapa uniforme espanyol tant Catalunya, on CiU ha aconseguit una victòria històrica per davant del PSC en una convocatòria al Congrés, com Euskadi, amb l'espectacular èxit d'Amaiur i la fortalesa del PNB. L'ensorrament del socialisme espanyol no té pal·liatius. En vots absoluts, no és que el PP pugi sinó que el PSOE baixa molt. Rubalcaba ha perdut bous i esquelles fins i tot en feus tradicionals com Andalusia. Això, i l'enfortiment d'un catalanisme tenyit de sobiranisme i d'un independentisme basc que va embalat, deixen el mapa polític que surt d'aquest 20-N molt decantat a la resta d'Espanya, tant a la de matriu castellana com als territoris amb llengua pròpia com el País Valencià -tot i el meritori escó de Compromís-, les Illes i Galícia: arreu guanya la dreta nacionalista espanyola amb un resultat superior a l'obtingut per José M. Aznar el 2000.

Catalunya ha aguantat molt bé l'onada blava. La pujada del PP ha quedat minimitzada a tres escons, un menys que amb Josep Piqué. El PP no ha pogut fer un autèntic forat. La resta de formacions, dins del bloc catalanista, segueixen sumant una amplíssima majoria, tot i el daltabaix d'un PSC arrossegat cap avall per la debacle del socialisme espanyol. Els partits favorables al dret a decidir i a un pacte fiscal ambiciós presenten uns resultats més que bons, molt especialment la coalició del Govern, que surt clarament reforçada. ICV triplica escons i ERC els manté. La fortalesa d'aquest catalanisme plural amb accent sobiranista, liderat per CiU, permet mantenir a Catalunya un perfil propi que serà molt valuós a l'hora d'afrontar la relació amb el futur govern monocolor de Rajoy, que amb l'excusa de la crisi i el clar aval de les urnes tindrà temptacions recentralitzadores.