ABANSD’ARA

Causes de la revolució d’Astúries (1934)

De la crònica de Pla (Palafrugell, 1897-1981) publicada -demà farà 85 anys- a La Veu de Catalunya (24-X-1934). Pla, corresponsal a Madrid, va ser enviat a Astúries poc abans de rendir-se les forces d’esquerra que propugnaven un règim socialista. Es van aixecar el mateix dia, 6 d’octubre, que Companys proclamava “l’Estat Català de la República Federal Espanyola”.

He pogut arribar a Gijón, via Santander-Llanes. A Llanes, la via del tren s’interromp, i m’ha calgut llogar un taxi que m’ha portat, per Rivadesella, ací. [...] En el moment d’escriure aquestes ratlles, la situació no està, ni de molt, dominada. Tota la part sud d’Oviedo es manté invulnerable. [...] Es pot dir que els minaires tenen tota la zona del carbó asturiana al seu poder. La junció de les columnes militars encara no és feta. En general, ací es considera que les operacions seran dificilíssimes, donada l’orografia dantesca del país. [...] Hi ha l’esperança, és clar, que els minaires es fatiguin. Tenen armes i municions en abundància. Les municions -es pot al·legar- s’acabaran un dia o altre. És cert. Però la gent d’ací creu que els minaires tenen una enorme quantitat de dinamita robada de les mines i de la fàbrica de Trubia. […] M’és impossible, a hores d’ara, fer una informació sobre el que els periodistes anomenem els “fets”. Tinc tant d’original davant dels meus ulls sobre coses anecdòtiques, que si comencés a escriure no acabaria mai. Donaria, a més a més, una impressió incoherent sobre la situació a Astúries. Deixo els fets al telègraf, tot constatant que a hores d’ara som a Astúries el senyor Cardona, de l’Associated Press de Madrid, i jo. No ha arribat ningú més. Hi ha els corresponsals asturians dels diaris de Madrid. [...] Generalment, fan reports basats en els fugitius de la zona minera. L’única manera de fer quelcom positiu és treballar d’una manera sistemàtica. [...] Després d’una investigació acurada, puc dir que el moviment d’Astúries és un moviment inicialment socialista, desbordat primer per la Joventut Socialista del mateix partit. [...] La vaga començà el dia 5 i fou a tot Astúries pacífica i generalment freda. La vaga començà a prendre un aspecte francament revolucionari el dia 6, a les 11 de la nit, és a dir, quan començaren a conèixer, en aquest país, el que deien a Barcelona els elements de la Generalitat. Des de les 11 de la nit del dia 6, aquest país entrà en una situació espasmòdica. Els obrers de les mines, en masses compactes, entraren a Gijón, Oviedo, Avilés i als nuclis urbans de la província i en general s’hi mantingueren -llevat de Gijón- dies i dies seguits. Donaren prova, en les primeres hores, d’una certa organització militar i política, però amb una rapidesa fulminant foren desbordats. Des que s’inicià aquest desbordament, no hi hagué res segur i es produïren els esdeveniments terribles d’Oviedo, que deixen pàl·lids els fets més dramàtics esdevinguts en la història política de tots els temps. Oviedo és una població que està avui pràcticament destruïda. Els elements revolucionaris, una vegada constituïts als pobles dels quals es pogueren apoderar, cometeren un crim: armaren fins a les dents la gent de la briva. Aquesta gent es dedicà al saqueig des del primer moment. [...]

Més continguts de