Censura a Arco: ¿queda algú amb dignitat a la cultura espanyola?
Ahir a última hora de la nit no hi havia hagut encara cap dimissió a la Feria Internacional de Arte Contemporáneo (Arco) de Madrid. La raó per dimitir semblava evident: per primera vegada en la història de la fira s’havia censurat directament una obra d’art per motius polítics. La direcció d’Ifema va demanar i aconseguir la retirada de la peça de l’artista Santiago Sierra -un dels creadors espanyols més internacionals, conegut precisament pel seu art clarament polític i polèmic- de la galeria Helga de Alvear, una de les més prestigioses del país. La peça es titula Presos polítics espanyols contemporanis, i inclou retrats pixelats d’Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, amb la descripció de la causa per la qual estan empresonats, juntament amb altres persones que estan o han estat a la presó per raons ideològiques, com els titellaires de La Bruja y Don Cristóbal, els joves d’Altsasu, dirigents del diari Egin o els ecologistes que van sabotejar un embassament. L’obra, de la qual s’ha fet també una edició en format revista, forma part d’un projecte a llarg termini de l’artista que, segons va dir ahir, denuncia la pèrdua de llibertats polítiques a l’Estat.
La raó de la institució firal madrilenya per forçar la retirada de la peça va ser que la polèmica per l’obra “perjudica” el conjunt dels continguts de la resta de la fira i així, perquè no se’n parli i tothom es pugui concentrar en la resta de treballs exposats -cal suposar que innocus-, el millor era retirar-la. El comunicat, però, advertia cínicament: “Amb el màxim respecte per la llibertat d’expressió”. Tant el director d’Arco, Carlos Urroz, com l’Ajuntament de Madrid, que forma part del consorci i que va intentar forçar una reunió urgent per revocar la retirada de la peça, s’han oposat a la decisió d’Ifema.
Aquesta retirada, sumada a la confirmació també ahir de la sentència de presó per al raper Valtonyc per la lletra d’una cançó, és un fet gravíssim al marge del mal concret que causa a l’obra, perquè atempta contra el fonament bàsic de la llibertat d’expressió, contra la llibertat de crear, contra el mateix concepte d’art contemporani i la seva funció en el món actual. És evident que la inclusió de Junqueras i Sànchez entre els presos polítics és la raó última d’aquesta censura. I per això, lamentablement, la indignació del món cultural espanyol ha sigut de molt baixa intensitat. Confiem que encara quedi algú a Espanya amb prou dignitat per denunciar-ho.
