Cent per cent oficial
El tercer i últim volum de memòries de Jordi Pujol conviu als aparadors de les llibreries amb el segon volum de les memòries de Justin Bieber. (Tant de bo Nostre Senyor ens permetés veure com aquests autors de tarannà tan diferent signen l'un al costat de l'altre per Sant Jordi.) Tenint en compte la diferència d'edat de tots dos personatges, podem pensar que, a aquest ritme, d'aquí vuitanta anys en Bieber anirà pel volum cinquanta-quatre i finalment ens haurà pogut explicar tots els secrets de perruqueria que potser no va tenir temps d'explicar-nos al primer volum. Un primer volum, per cert, que s'anun-ciava com "el primer i únic llibre cent per cent oficial", cosa que tranquil·litza un munt. Quantes vegades no hem llegit les memòries d'algú que només són "setanta per cent oficial" o "dotze per cent oficial"...
Esclar que, posats a no ser cent per cent oficial, el millor és fer servir el mètode de Pilar Eyre, autora de la biografia de la sogra d'Iñaki Urdangarin. N'Eyre va explicar-li a l'Helena Garcia Melero, a Els matins de TV3, que per fer el llibre no havia parlat amb la monarca ni un sol cop. Tampoc no ho havia intentat. I, doncs, ¿com va poder escriure aquestes memòries detallistes i plenes de diàlegs en què la protagonista se'ns mostra com una dona enamorada i adolorida per les banyes en sèrie que llueix sota la corona? Molt senzill. Gràcies al mètode Stanislavski. Ella va "ficar-se" dins del cos de la dama i gràcies a aquesta transmigració ja la coneix "més bé que ella mateixa". Amb el mètode Stanislavski i les vivències pròpies, esclar, perquè "qui no ha patit per desamor o pels fills..."
Em sembla un sistema molt bo que jo mateixa podria fer servir per escriure les memòries de Chiqui Martí, Barack Obama, la gossa Lassie i Els Amics de les Arts (un per un). A la faixa del llibre hi diria "Zero per cent oficial".
