Certeses com el pa que menges

Fa molts anys un oncle em va intentar treure del cap la idea d'anar a viure a Nova York assegurant-me que enlloc del món es viu millor que al nostre poble. Ell no n'havia sortit mai, però ho tenia claríssim, i aquesta certesa em va emocionar. Ho deia amb la puresa amb què tots tenim clar que cada fill nostre és el més maco del món, que ja és casualitat. L'amor genuí de l'oncle pel poble m'ha vingut al cap ara que per a un especial de Time Out hem demanat a través de les xarxes socials que ens recomaneu el millor pa del país. La majoria de respostes que estem rebent són entusiastes, i les frases comencen sempre per "Sens dubte el millor forn és..." Sens dubte. Entenc que alguns comunicants deuen ser panarres, però estic segur que molts d'ells no han tastat la majoria de pans contrincants. I tot i així defensen que el seu és, sens dubte, el millor del món. Jo els entenc. Quan trobem un gust que ens acosta al plaer màxim ni se'ns acut anar-ne a buscar un altre. Ni cal, crec que això ens fa bastant més savis. I ara que cada cop hi ha més incerteses, i més ofertes, i més dubtes, i sovint donem massa voltes a les coses, agafar-nos a una certesa tan vital i brutal com el nostre pa de cada dia és la mar de saludable. A més, la passió del convençut s'encomana tant que llegint les recomanacions que ens feu m'encantaria haver nascut amb un any sabàtic sota el braç per anar-los provant tots.