Cinc minuts menys

Si sou afortunats, avui haureu arribat a llegir aquesta pàgina del diari ARA cinc minuts més tard de l'habitual. Algú ha atès la vostra súplica i us ha permès refugiar-vos una estona més en un agradable entreson de llençols rebregats. El vostre dia tindrà cinc minuts menys i podria ser el temps més ben perdut de la vostra vida.

Avui tindreu cinc minuts menys per posar en marxa el malaltís pensament circular i començar a fer voltes a problemes irresolubles. Disposareu de cinc minuts menys per autocompadir-vos, per plorar les decepcions, per enyorar els qui no us enyoren, per lamentar la marxa de Guardiola i la permanència de Mourinho. Amb cinc minuts menys, no tindreu prou temps per decidir que demà invertireu en un banc que farà fallida, o que en arribar a la feina enclastareu el cul a la porta de vidre del director. Amb cinc minuts menys no fareu allò de què us penediríeu eternament. Les grans decisions es prenen en cinc minuts i en el mateix temps es comenten els grans errors.

Es passen el dia recordant-nos que "tenim pressa" i segurament és així. Però tanta? Ens hem d'afanyar per assolir els objectius, però sense precipitar-nos ni embogir com zombis en un congrés de neurocirurgians. A aquestes altures de la pel·lícula podem permetre'ns el luxe de perdre cinc minuts abans de tirar pel dret. No passarà res si triguem cinc minuts abans de prejutjar algú que no ens fa el pes, a ratllar el cotxe del veí que sempre l'aparca a la nostra plaça o a tastar la metoxetamina per allò de provar noves sensacions. Aquells cinc minuts ens separen d'actuar visceralment i fer una bestiesa antològica. Cinc minuts abans de dir una mentida i cincs minuts abans de dir la veritat.

Ningú ens titllarà de mandrosos si fem el ronso cinc minuts al llit. És l'instant més important del dia. En l'estat nebulós que separa el son de la vigília, decidirem si val la pena llevar-se o si fem mitja volta per dormir cinc minuts més.