Publicitat
Publicitat

SALVATGE COR

Cobrar per paraules

Cada cop que algú el tracta d'escriptor, Joan Maragall s'agita a la tomba. I avui, que fa cent cinquanta-un anys que va néixer i que les autoritats recordaran el gran escriptor aquí i allà, deu estar tip de fer capbussons. No hi havia ofici que Maragall detestés tant com el d'escriptor, entès com algú que publica per diners, compulsivament i sense patir per si té alguna cosa a dir o només ganes de ser aplaudit i d'enjoiar la dona. Ell trobava un crim cobrar per paraules com qui cobra per arreglar un pany o defensar un client, i insistia que res que no surti d'una necessitat íntima o de l'impuls per modificar un estat del món hauria de publicar-se. Pensareu que això només pot dir-se quan es té el pa assegurat per a tretze fills, però si dediquéssim el doble de temps, d'amor i d'intenció a omplir la meitat de pàgines tots hi guanyaríem. Hem oblidat que un xarlatà pot fer tant mal com un mestre gandul, un polític ase o un pare absent, perquè hem rebaixat el sentit de les pròpies paraules. Per a més inri, si Maragall veiés en què s'ha convertit ser poeta avui, reviscolaria per boicotejar la meitat de premis i festivals. Jo confiava que amb la crisi els inspirats s'entregarien a projectes més vulgars, però a cada casa continua havent-hi un poeta amb la seva ànima afectada de poeta, el seu poemari premiat i el seu minut de glòria en un festival.

És tan evident que la necessitat econòmica estimula la creació com que no estimula la qualitat. De fet, segons Maragall, les presses i l'aparador dels escriptors només la perjudiquen. Per això avui no celebrem l'aniversari de cap escriptor sinó d'un poeta, un traductor i un articulista que va pagar amb ansietat, censures i retrets el preu de cada paraula que va escriure, demostrant que només perdura allò que es fa més enllà d'un mateix.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT