20/08/2020

"Coletas, rata"

2 min

De l’escrache als líders de Podem, el matrimoni Montero-Iglesias, me’n sorprèn la causa. Figura que són “comunistes”. Ràpidament, els amics de la dreta s’han afanyat a condemnar-lo, no sense dir que ells han patit molt més. Pel que sembla, els dos polítics, amb els fills, eren en un poble de vacances i algú va escriure a la carretera que els duia a la casa llogada: “Coletas rata”. En “coletas” és ell, en Pablo Iglesias.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Si hi ha qui diu que Espanya és una nació indivisible, i no pas una suma de territoris annexionats a Castella, llavors resulta que la Guerra Civil va ser, efectivament, una guerra fratricida. És a dir, entre familiars. I els uns eren franquistes i els altres no. Potser res no ha canviat tant a Espanya. N’hi ha uns que odien els “comunistes”, perquè, els comunistes, probablement, no són franquistes. O no prou. Quan la meva àvia va ser passejada en roba interior, cagada i rapada, davant dels veïns, damunt d’un carro (perdoneu el desordre de la frase) no va ser per republicana. Va ser perquè era la dona d’un soldat del bàndol republicà que havia disparat contra el bàndol franquista. No han passat tantes generacions. Els que diuen que el “coletas” és un “rata” potser el que estan dient és que el “coletas” no és tan espanyol com ells voldrien. Aquests escraches només es produeixen en estats on hi ha hagut dictadures. Els meus amics xilens m’explicaven que les dones pinochetistes els tiraven ossos de pollastre per recordar-los els familiars desapareguts. No m’imagino aquesta mena de coses a França (me n’imagino d’altres). Hi ha aquest refrany, tan espanyol, que diu “Dime de qué presumes y te diré de qué careces”. Potser hi ha qui presumeix d’espanyol i es veu obligat a menysprear els que no li semblen de la seva corda, perquè té por, precisament, de la poca espanyolitat d’Espanya.

stats