Complir el dèficit sense llàgrimes

Si Mariano Rajoy i Artur Mas fossin protagonistes del Criatures , ja haurien inspirat un article de Carlos González, que començaria més o menys així: "No podem exigir als nostres fills que no diguin paraulotes si nosaltres, els pares, diem paraulotes. L'exemple que els donem és molt important".

Però Mariano Rajoy i Artur Mas no són protagonistes del Criatures . Són presidents, de manera que si han de sortir a l'ARA, surten a les pàgines de Política. Mariano Rajoy ens ha fet saber que pretén "desafiar Europa" i es passarà per la carn d'olla el dèficit que li exigeixen. Però al mateix temps també ens ha fet saber que no permetrà que les autonomies (les autonomies són els fills, ell és el papa, no sé si ho capten) facin com ell, perquè les autonomies han de complir el marge del dèficit. Això es veu que ens complica les coses, als catalans.

Entenc per quina raó Don Mariano Rajoy comunica a Europa que no pensa complir els objectius deficitaris. Suposo que és com vostè, que si s'espera a pagar el deute que té amb el mecànic pot fer servir la pasta per pagar la Visa. I em sembla que també entenc per quina raó no deixa que les autonomies facin com ell. Vull dir que entenc què es guanya a curt termini augmentant el dèficit, tot i que no entenc del tot què és el que es perd a mitjà termini. Suposo que augmentar el dèficit és com tenir un gos i no recollir-ne els excrements: és una cosa que es pot aguantar sempre que no la faci tothom. Si la fa tothom, és el caos.

Però no cal ser en Sala i Martín ni el bruixot Sandro Rey per endevinar que si Catalunya no compleix l'objectiu del dèficit que li demana en Rajoy haurà de pagar una multa a l'Estat. I aquesta multa que pagarem els catalans i cobrarà l'Estat, endevinin per a què servirà. Per pagar la multa que Espanya haurà de pagar a Europa per no complir l'objectiu de dèficit.