Concentració, confiança i coratge

Ahir, Onze de Setembre del 2012, els catalans vam excel·lir en una de les coses que millor sabem fer. Reivindicar qui som de manera alegre, massiva, pacífica i constructiva. En un acte transversal, intergeneracional, familiar i contundent. Va ser històric perquè érem més que mai, i amb un missatge més clar que mai, inequívoc. Cap a l'estat propi, mirant a Europa. En positiu i amb fermesa. No admet lectures ambigües ni interpretacions interessades. Avui, Dotze de Setembre del 2012, hauríem d'excel·lir també, per estar a l'altura, en una de les coses que fins ara no hem sabut fer tan bé. Donar continuïtat al que reivindiquem, avançar, recollir la pressió, escoltar, no decebre. L'autoestima i l'orgull d'una gran concentració ha de servir de motor per seguir concentrats cada dia. Ara va de debò, i els projectes reals requereixen molta feina molt ben feta. Avui sabrem si ens tornem a distreure discutint amb els que resten manifestants o si sumem a base de treballar. La feinada de por que se'ns gira requerirà que no ens dispersem, ni mentalment ni de la unitat que demostra la societat quan assenyala el full de ruta als governants, quan demostra que serà al darrere del president. Caldrà també constància. La que construeix sense parar, la que no es desanima davant de les traves, de les dificultats enormes, que aniran des d'ignorar-nos o riure-se'n fins a lluitar-hi en contra per tota mena de vies. Serà imprescindible la coherència. Que si el projecte és de futur no ens distregui el passat, i que si ha de ser cohesionador sigui convincent, possible, ben planificat i que l'expliquem bé. Exigirà coratge. Que no és la valentia de l'inconscient ni l'imprudent, però sí la capacitat de persistir del que sap on va i sap que hi arribarà. I confiança. La que dóna el milió i mig de manifestants, la que es guanya fent bé les coses. Confiats, concentrats i amb coratge, serem el que volem ser.