Concert basc, PER i la mani de Palma

Ahir a la tarda em mirava la manifestació de Palma a favor d'una cosa tan sensata com poder viure en la teva llengua i pensava: "Mira que tenim mala sort. No aconseguim un consens polític en el tema econòmic (digui-li concert, digui-li pacte fiscal, digui-li Frederic), però almenys n'hi podria haver en el de la llengua, no? Bé, o en alguna cosa, la que fos, podria haver-hi un consens que la deixés fora de l'enfrontament partidista. I no, no hi ha manera". I de seguida vaig fer allò tan català de pensar si deu ser culpa nostra, si devem estar fent alguna cosa malament. Segur que sí. I no una, sinó dues o tres. O tres-centes. Però em nego a acceptar que ho estiguem fent tan rematadament malament que sigui impossible aconseguir el que altres aconsegueixen amb una facilitat esbalaïdora.

Exemple? Coi, el tema del concert a Euskadi i Navarra. Ho he escrit mil cops i aquest serà el 1.001. Ningú va qüestionar-lo ni en èpoques de Mayor Oreja i Redondo Peperos, que ja van ser èpoques. A Madrit (no ciutat, sinó concepte) mai (però mai dels mais) ningú ha negat el concert. Cap diari nacionalista espanyol ha fet mai campanya en contra del concert. I preguntes a Espanya i, escolti, ni un retret, ni un " esos cabrones insolidarios ". Tots muts (i totes mudes) com uns Mourankas qualssevol (aclariment: com suposa, Mouranka és la unió entre Mourinho i Karanka). I passa el mateix a Andalusia amb el PER. Zero crítiques. Zero retrets. Hi és i punt. Els partits encantats i els diaris nacionalistes espanyols -que foten foc cada matí a l'opinió pública- Mourankas totals també en aquest tema. En canvi, aquí hem de suportar la gota malaia en forma d'insistent i molest repic al nostre pebrotam negant-nos un finançament just i necessari, negant-nos la llengua i, a sobre, de part d'uns que s'omplen la boca de tolerància. Però, sap què penso de vegades? Que potser la culpa és seva, que és un consol molt català.