21/04/2017

Confiar en la ciclotímia

2 min
Confiar en  la ciclotímia

Un cop la realitat de la Champions ens ha confirmat que no és sensat esperar un miracle mensual, el Barça va al Bernabéu a disparar l’última bala. Costa ser optimista perquè l’equip ha estat inestable i poc fiable durant tot el curs. I els que pronosticàvem el salt de qualitat al tram decisiu, ens hem quedat esperant, perquè ara ja no funciona ni el trident. En teoria, amb aquestes tares és difícil guanyar un torneig de regularitat com la Lliga, però jo encara no tiro la tovallola.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Segurament perquè el Madrid tampoc no és un prodigi de fiabilitat, el Barça arriba viu al Bernabéu. És un equip que ja no juga amb continuïtat, ni amb autoritat, perquè ni broda el futbol com en l’era Guardiola ni competeix ferotgement com en els primers temps de Luis Enrique. Viu a batzegades, a cops d’orgull, i aquesta capacitat d’oferir la pitjor versió però també la millor -només fa 17 dies contra el Sevilla- fa que no es pugui descartar un triomf blaugrana al clàssic. Ja és trist, però mentre a Madrid veuen, després de molts anys, la possibilitat d’acarnissar-se amb un Barça deprimit, aquí ens hem d’aferrar a la ciclotímia d’un equip en què no hi serà Neymar però sí Messi. Crec que el Juventus es va merèixer de llarg ser a les semifinals de Champions i també és evident que el Barça no ha fet mèrits per guanyar la Lliga, perquè ha comès errades monstruoses en llocs -Màlaga, Betis, la Corunya- insospitats. Honestament, tot i les deficiències estructurals del Barça del tardoluisenriquisme, crec que ha perdut la Champions i pot perdre la Lliga no perquè sigui pitjor que la Juve i el Madrid sinó perquè no ha estat a l’altura competitiva de les circumstàncies. Per demèrits propis, vaja.

Òbviament, passi el que passi demà al Bernabéu, i fins i tot en el cas que el Barça acabés guanyant la Copa i la Lliga, el diagnòstic del curs no pot variar. L’equip ha donat prou símptomes d’esgotament i l’estadística és prou concloent -només una semifinal de Champions en quatre anys- com per tenir clar que amb el relleu a la banqueta no n’hi ha prou. Jo no en diria canvi de cicle, perquè això va associat a Messi, però sí que cal preguntar-se a què volem jugar i, a partir d’aquí, reactivar la plantilla com es va fer el 2014. Calen retocs de nivell, potser no tants com ens sembla ara, però és imprescindible encertar en les decisions, a diferència de l’estiu passat, per tornar a formar un equip sòlid. Demà, però, només podem fiar-nos de la ciclotímia del que fins fa poc era el millor equip del món.

stats