Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

Conseqüències televisives de l’estat d’excepció

El matí televisiu d’ahir no va ser diferent d’altres jornades en què Catalunya es converteix en epicentre informatiu. A Espanya, els tertulians i els periodistes que s’ocupen de l’actualitat són els de sempre i, per tant, els mantres que es repeteixen sobre el referèndum i el procés independentista eren els habituals. Això sí, el nivell de tensió és l’ideal per a l’espectacle mediàtic: s’incrementa l’índex de barbaritats i la intensitat de les connexions amb Catalunya. L’element curiós va passar a dos quarts d’onze del matí a Espejo público. Parlaven de les diferències abismals que hi ha a Espanya en els preus de les matrícules universitàries. Comparaven la despesa entre una estudiant de dret a Andalusia, que aquest curs ha pagat vuit euros, i el que li ha costat a un estudiant de la mateixa carrera a Barcelona, Pau Pagès, que n’ha pagat dos mil tres-cents perquè, a sobre, és la segona llicenciatura i això té un sobrecost del quaranta per cent. Albert Castillón, col·laborador de Susanna Griso, li feia les preguntes a través d’una connexió en directe. En Pau era al carrer, a Barcelona. El presentador, alarmat per la diferència de preu, tenia ganes d’aprofundir en aquell fet, però en Pau el va aturar: “ Con lo que está pasando en Barcelona ahora, sinceramente creo que todo esto está de más. Estamos en un estado de excepción y se está vulnerando la democracia en Catalunya. Hasta ahora se había vulnerado el derecho a la expresión, pero hoy se está deteniendo a gente en Barcelona. Es una vergüenza. Toda la gente que vive en Barcelona tendría que salir a la calle. […] Me voy porque hay una democracia que defender ”. I en Pau es va treure l’orellera, va girar cua i el pla televisiu va quedar buit. Castillón, sorprès, va deixar anar: “ Es tu opinión. Muchas gracias por hablarnos un poquito de las matrículas y mucho de política, pero aquí el que viene puede hablar de lo que quiera ”.

És la prova televisiva evident que després de set anys de Procés, no s’ha entès res a Espanya. Castillón tenia als seus nassos una de les múltiples raons que des de fa anys provoquen malestar a Catalunya. I l’home, ingenu, es pensa que aquestes desigualtats no tenen res a veure amb la política i el que passa ara.

Servei públic a TV3.La televisió pública va tenir l’encert de modificar la programació televisiva just després del Telenotícies. Ni Com si fos ahir, ni Tarda oberta, ni Està passant, ni APM, ni Aeroport, ni Estranyes parelles. Especial informatiu Setge a l’1-O. Sens dubte, el que ha de fer la televisió pública en ple estat d’excepció: servei públic. La solució, a més, afavorirà els resultats d’audiència de TV3, perquè en cada daltabaix polític els espectadors s’aboquen als continguts informatius. És, a més, la conseqüència (i l’evidència) d’haver triat un model de magazín de tarda tou i sense cap mena de múscul informatiu en cas de necessitat.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT