Consum (i 2): a més de quant, parlem de què, com i on

Ahir parlava del consumidor enlluernat i del frustrat, i vist i llegit el debat que va generar el tema i la paradoxa "hem consumit massa però si no consumim no ens en sortim", hi torno i avanço. Podem renegar del consumisme embogit que simbolitza l'obsolescència programada, i farem bé de fer-ho, però som una societat de consum. Vull dir una societat que es defineix pel que consumeix. Per tant, cada compra és decisiva, condiciona de manera definitiva, és un acte de suport a una manera de fer, de fabricar, de vendre. El debat sobre quant consumim, el dels excessos, és important. Però ho és igualment el què, el com, i l'on. Com més assumim en positiu la nostra capacitat transformadora del món pel fet de triar uns productors determinats, més reconduirem el futur. Tindrem empreses responsables, productes de proximitat, una alimentació sana i una oferta que ens faci la vida millor si ens la creiem. Les enquestes i estudis indiquen que: a) la majoria de gent pensa que molts problemes els poden resoldre abans les empreses que els governs i b) les empreses no es comprometen prou en transparència, compromís social, sostenibilitat. Afegim-hi un altre punt: c) el consumidor té tot el poder per convèncer les empreses que transformin el món escollint les que respecten els seus valors. És així: els consumidors sempre som responsables del que hi ha al mercat, perquè hi donem suport i sentit.