Controla'm, crida'm...

Fa uns dies la companya Mònica Planas escrivia sobre l'anunci d'Alfa Romeo que s'ha retirat després que l'Instituto de la Mujer el considerés vexatori. Del tot d'acord amb el que deia, hi afegeixo unes consideracions. Com ja saben, les observadores de l'Instituto de la Mujer troben que a l'espot hi ha dos verbs polèmics. "Crida'm" i "Controla'm". Els pronuncia una veu femenina i, segons elles, dóna a entendre "una normalització de la violència de gènere, un missatge que és normal cridar i controlar una dona". Sense que l'espot hagi de passar a la història del videoart, no hem de perdre de vista que la veu femenina representa un cotxe. Per tant, tots els verbs que pronuncia ("mira'm, toca'm, incita'm, crida'm, provoca'm...") volen ser equívocs. Es refereixen a la possessió del vehicle i a la possessió sexual. No es refereixen a la vida diària d'una dona. (Perdonin l'obvietat, però, si fem judicis, l'artista té dret a la defensa.) Som moltes les feministes que de dia dominem el món i de nit ens agrada que ens dominin. Però per determinar el sexisme de l'anunci (una altra cosa és el bon gust) imaginem què passaria si estigués protagonitzat per un home. ¿Els semblaria sexista, a les de l'Instituto, que un home digués "Controla'm"? ¿No entendrien de seguida que no és un acte de submissió, sinó un joc? No oblidem que, amb molta intel·ligència, l'autor de l'anunci ha fet que el verb, imperatiu, sigui una paradoxa. "T'ordeno que em controlis!"

¿I què passaria si el "Crida'm" el pronunciés també un home? No dic que les de l'Instituto de la Mujer, en aquest cas, no ho trobessin sexista, però per un altre motiu. Potser al·legarien que a l'anunci se suggereix que les dones som histèriques, perquè som cridaneres. I amb això vull dir que cridar és patrimoni d'homes i dones i la incitació a la violència de gènere, per desgràcia, és una cosa molt més seriosa. Molt més que els informes d'aquest institut, que voldria saber quant costen.